Dièresi

Exercicis interactius sobre la dièresi

http://enxaneta.info/activitats/dieresi/6/3

Exercicis interactius

Més exercicis interactius sobre l'accentuació:

http://enxaneta.info/activitats/accentuacio/3

Exercicis interactius

Fes els següents exercicis interactius sobre l'accentuació

Aguda, plana o esdrúixola? – http://www.mariainmaculada.es/valencia/RECURSOS/accentuacio.htm

L'accentuació

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.

cantaré                comitè                 mossèn               cafè                        aprèn

entén                   puré                       ale                         pagès                    imprès

irlandès               cinquè                  només                 entès                    també

consomé             congres               gairebé                faré                       interès

això                       ressò                     boirós                  afició                   ambdós

espòs                   presó                    arròs                     cotó                      refós

exclòs                   allò                        però                      sinó                      curiós

talòs                      gloriós                 repòs                    difós                     inclòs

2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.

riuèt                      colliu                     demà                    premís                 aniran

algùn                    llumins                  Ramón                 porro                    avis

així                         crostó                   votació                 anireu                  Ferran

procés                 respon                    cigró                      campió                 espai

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.

corríem                deies                    telèfon                           dèbil                     reiem

escrivia                origens                parlàvem                      orfe                       fessin

xerif                      llàpis                     avisaven                       núvol                    diguéssiu

fèieu                     cantàveu             fenomen                        sortíeu                  cèrvol

4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

Grecia                 espaiosa              patiria                   trajectòria                   mengessin

artilleria             pólvora               Letònia                 polícia                           camera

acadèmia           església               pertinent              ferestega                      origen

palauet                hostilitat             ciència                  exigua                            dolcíssima

5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.

hoquei              olimpíades         diòptria                xassis                      elit

xandall              medul·la             víking                    rèptil                     període

atmosfera          intèrfon            pneumònia          termòstat             tulipa

isòbara               míssil                  fútbol                     tèxtil                    omòplat

6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

1. El meu nét te un ós de la mà mes llarg del que es normal.

2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al món no se pas que et puc dir per no fer-la.

3. Te més són des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.

4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.

5. Els béns de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.

7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.

Abans-d’ahir no se que va passar, però només recordo que desprès d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè volíem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.

Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramón, però, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repòs. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perquè en l’últim apat que férem havíem pres un cafè espès amb un gust estranyament curiós?

8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.

El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d'assegurànces amb l’estúpida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Després de prèmer els numerós que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciència a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent francès, però nomès li ho sembla, perquè amb la cridòria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allò era un caos!

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.

No tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures pròpiament dites, si no que mes aviat tenia una activitat hospitalària, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamóns, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.

Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat així en els seus testaments.

Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la màniga de l’hàbit de fra Basíli per explicar-li el que havia vist.

El pont dels jueus, Martí Gironell

La primera cosa que Teresa Valldaura veié així que obri els ulls fou una tortora a l’àmpit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabé que era una tortora perquè la Sofia digué: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havía recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigué. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’últim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris encès. Purificat. Fora records!

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir l’any següent). El títol feia referència a un suposat afegitó fet pel profeta Muhàmmed a un càpitol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislàmiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referència, lligada a un capítol que dona una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’Índia, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes despres de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
 La vida després de Déu, Matthew Tree

SOLUCIONARI:
  https://ismafuster.wordpress.com/2013/04/02/solucions-exercicis-daccentuacio/

Versos

 1. Cerca un poema per la xarxa que t'agradi molt i el penges al teu blog acompanyat d'una imatge adient.
Fes-ne un resum, una anàlisi mètrica i explica per què t'ha agradat tant.

  


Una parella que ho es tot per ella, m'agrada aquest poema perquè m'agraden aquest estil de poemes i és bo de entendre. L'ànalisi mètric es una estrofa dividit en cinc versos, te una rima assonant, i te 41 síl.labes.

La dièresi

EXERCICIS DIÈRESI

1. Separeu les síl·labes d’aquests mots, marqueu-ne la tònica i poseu-los dièresi, si cal. ve-ï-na: be-ca-ï-na: ra-ïm: frui-ta: ge-ni-ut: di-a: sa-ïm: con-se-qüent: tran-seunt: di-urn: fei-na: un-guent: riu: ai-güa: co-foï: ter-ra-qui: ma-le-i-en: pro-dï-a: boi-ra: pe-uc: es-mor-te-it: an-ti-güi-tat: pe-ü-lla: in-tro-du-iu: al-mo-ï-na: pro-te-ï-na: jo-ïa: he-ro-ï-na: con-tri-buis-sin: ta-ut: pa-la-uet: llu-ï-es: ca-fe-ï-n-a:

2. Poseu els accents i les dièresis que calguin en aquestes formes del verb traduir. tradueixo traduía tradueixi traduís traduím tradueixes traduíes tradueixis traduïssis tradueix traduíem traduíssim traduïu traduíeu traduïssin

3. Poseu accent o dièresi, si cal, en les paraules següents i classifiqueu-les. 
Lluís, països, aïllar, país, aïllament, veï, manía, traïdoria, agraís, genuí, llengua, beneí, produíeu, beneïda, lluïssor, juliol, fluïdesa, viure, assiduïtat, Caïn, descafeïnat, veïnatge, accentua, diumenge

4. Poseu dièresi i/o accent en aquestes paraules, si cal. traïr arcaisme harmonïum complaíem heroïnòman rabiüt egoista constituïa proteïnic fiïn suïn canviï contraindicat cuit circuit beneir reunificar suant gratuïtament fluidàment mèdium ateisme traduíria posseïr deslluïment succeir intuició queixa coieu reull succeiran constituint diurétic lluint obeïm
5. Poseu els accents i les dièresis que falten en aquestes frases.

1. No et refiïs d’anar a l’aqüarium amb el Màrius i el Raúl perquè segur que obeïren les ordres dels seus pares i no hi faran cap. 2. En la pel·lícula, els víkings, airàts com uns posseïts, esgrimien les armes perquè els deus els beneïssin. 3. Es millor que no s’enrabiï tant amb el veïnat si vol que el seu germà continuí vivint al pis que tenien els avis a la cruïlla entre els carrers de Nàpols i València. 4. Per reduir els indexs de mortalitat en accidents de trànsit cal que apliqueu mesures com ara que les fàbriques ja no produeixin automòbils de serie tan ràpids. 5. Es diu que es una dona molt intuïtiva: ja sabia que substituirien el director arcaic del setmanari local per un altre de dotat d’una increïble espontaneïtat.

Dièresi

1. Cerca i escriu la normativa completa sobre la dièresi, també les excepcions amb les quals ens podem trobar.

La dièresi és el signe ortogràfic (¨) que se situa sobre la u en les síl·labes gue, gui, per indicar que aquesta vocal ha de pronunciar; pàg. ex., en cigonya, pingüí. 
La dièresi indica un so que s'ha de pronunciar sobre la lletra afectada. 
L'ús de la dièresi està indicat únicament quan la / -o / va seguida de les vocals / -i / i / -i / per indicar així que han de pronunciar les dues vocals. 
Posar dièresi en els grups fònics "guo" i "gua" no es justifica perquè en aquests casos la "o" sempre es pronuncia; a diferència del que passa amb els grups fònics "gueix" i "gui", que porten una "o", que si bé apareix en l'escriptura no es pronuncia, com en guerra o guisat.

Esquema tema 2 socials

Fes un esquema sobre els apartats 1, 2, 3 i 4 del tema 2. Incorpora imatges adients.

1)  L'ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA 

1.1) Les causes de la Revolució.

La Revolució francesa va ser un conflicte social i polític, amb diversos períodes de violència, que va convulsionar França i, per extensió de les seves implicacions, a altres nacions d'Europa que enfrontaven a partidaris i opositors del sistema conegut com l'Antic Règim.

1.2) El començament de la Revolució: 1789

La Revolució Francesa es va iniciar amb una revolta de l’aristocràcia. Els privilegiats es van negar a pagar impostos, i van exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals. Els Estats Generals es van obrir el 1789, presidits pel rei i formats pels representants de la noblesa, el clero i el Tercer Estat. Els representants del Tercer Estat van exigir la doble representació, la deliberació conjunta i el vot per persona. Estava en joc la idea de sobirania nacional. Els diputats del Tercer Estat es van erigir en Assemblea Nacional.

1.3) La fi de l'Antic Règim.

Coneixem per Societat Estamental a una societat organitzada en dos grups socials amb grans diferències pel que fa a drets, poder polític i econòmic. Aquesta societat estava dividida en dos estaments o grups, és a dir, el privilegiats i els pringats o, dit amb major propietat i correcció, els no privilegiats. Al primer grup pertanyien  la noblesa i  l´Església i, com podeu imaginar-vos,  posseïen la major part de la riquesa i del poder.  Entre els segons trobàvem a la major part de la població, on destacaven els camperols com a col·lectiu més nombrós ja que l´agricultura era la principal activitat econòmica de l´època. Aquest estament el completava l´artesanat urbà, els comerciants i el baix clero.

2) LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

2.1)  La monarquia constitucional (1789-1792)

La monarquia constitucional francesa constitueix la primera etapa de la Revolució francesa. Es va situar entre la monarquia absoluta del rei Lluís XVI i la Primera República, i va durar del 4 de setembre de de 1791 fins el 21 de setembre de 1792. El 3 de setembre de 1791, a jurar la Constitució, Lluís XVI fa passar a França de monarquia absolutista a monarquia constitucional.
Com símbols nacionals es va escollir l'escarapela tricolor i la bandera tricolor (l'actual s'originaria més tard, en invertir els colors). Aquests símbols es van originar per la unió dels colors de la bandera de París (blau i vermell) i el de la monarquia (blanc).
La monarquia constitucional va acabar el 21 de setembre de 1792 quan l'Assemblea legislativa va proclamar l'abolició de la monarquia, donant pas a la Primera República francesa.

2.2) La República Democràtica (1792-1794)

La República va quedar a les mans dels girondins que formaven part de la Mitjana burgesia i provinents de la Gironda (Bordeus). La Convenció va dur a Terme Judici l'ESPECIFICAR, per taició al rei Lluís XVI i su esposa Mª Antonieta.
La mort del rei va provocar una coalisió de les Monarquies Europees contra la França revolucionària. A la primavera de 1793, la República estava en perill a causa de les revoltes contrarevolucionàries de l'interior del país, sobretot a la Vendée, il 'Invasió per part dels Exèrcits aliats.
El juny de 1793, a els jacobins, que representaven a la petita-Mitjana burgesia, van aconseguir el poder i van aturar i executar el Principals dirigens girondins.
A l'estiu del 1794, a els perills van disminuir ja que els revoltes interiors van ser sufocades i a els exècita francesos és van imposar a la coalisió estrangera. Tot i aixó, gran part de la població és va oposar a la Convenció Jacobina. Aixi, a l'juliol de 1794, Termidor va Fer 1 cop d'Estat, i van ser derrocat i executats Robespierre I ALTRES dirigents jacobins.

2.3) La República Burgesa (1794-1799)

Després del cop d'Estat la burgesia conservadora va tornar a prendre el control de la Revolución.Se va elaborar una nova constitució (1795) que atorgava el poder Directori, restablecóa el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres (el Consell dels Cinc-cents i el Consell dels Ancians) va clausurar i perseguir als jacobins, derrogó la Constitució de 1793 i va anul·lar totes les mesures d'aquell periodo.En 1799 un jove general napoleó Bonaparte amb el suport de la burgesia va protagonitzar un cop d'Estat que va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat 1799-1804.

3) L'IMPERI NAPOLEÒNIC

El 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol i la seva política de govern va consolidar allò que havia aconseguit la revolució burgesa, evitant el retorn de l’absolutisme. Va permetre el retorn dels exiliats que acceptessin el nou ordre i va firmar unconcordat amb l’Església per restablir la pau religiosa. Va dur a terme una reforma administrativa de caràcter centralista amb la creació de la figura dels prefectes.
Es va promulgar un codi civil que racionalitzava i unificava les lleis anteriors i es va reformar la hisenda.
El 1804, Napoleó es va fer coronar emperador.

3.1) Les conquestes napoleòniques

Les tropes de Napoleó van aconseguir conquerir una gran part d'Europa i, el 1811, l'Imperi Napoleonic és trobava en el su apogeu. S'estenia d'Alemanya a Espanya i, excepte Gran Bretanya, gran part d'Europa era sota el control de França.

3.2) La caiguda de Napoleó 

Els exèrcits napoleònics van actuar com a conqueridors, afavorint els interessos materials de França per sobre dels ideals revolucionàris. Això va provocar un fort sentiment nacional contra la Farnça invasora.

Així, els ideals de llibertat difosos pels farncesos es van convertir en el suport ideològic amb el qual el patriotes de nombrosos països es van oposar a la presència francesa.

El 1808 es va dur a terme el primer  aixecament espanyol contra la invasió i la imposició de josep Bonaparte com a rei  d’Espanya, aquest aixecament va marcar le decadència de l’Imperi Napoleònic.

4) RESTAURACIÓ, LIBERALISME I NACIONALISME.

4.1) L'Europa de la Restauració.

eunits en el Congrés de Viena (setembre de 1814 – juny de 1815) a proposta del canceller austríac Metternich, els Estats vencedors de Napoleó van definir els principis sobre els quals s’assentaria l’Europa de la Restauració un cop derrotat l’emperador.

En conjunt, aquests perseguien la definició d’un nou sistema político-ideològic que tendia al retorn a l’Antic Règim, a la restauració de l’absolutisme monàrquic i a la supressió, o almenys al fre, dels excessos revolucionaris que havien caracteritzat el tombant de segle. Fonamentalment, aquests principis serien el legitimisme, el compromís internacional, el sistema de congressos i el dret d’intervenció. El conservadorisme polític del règim de la Restauració es concretaria en la creació d’un mecanisme de garantia del nou equilibri: la Santa Aliança.

4.2) El liberalisme.

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva. Aixó implica que els estructures de govern redueixin su intervenció al Mínim Necessari per a garantir la convivència, seguint la filosofia del laissez faire, laissez passer (en francès: "Deixar fer, Deixar passar").

Promou els llibertats civils, la igualtat jurídica i apella ALS principis republicans. És el Corrent en el qual és fonamenten el lliure mercat i la separació de poders.

4.3) El nacionalisme 

El nacionalisme és un Corrent d'pensament que propugna la va néixer com una de les bases del desarrollo de la Humanitat, Tant en tèrmits polítics com culturals. És plasma com a ideologia política i moviment social ja durante el segle XVII, és consolida amb un corpus teòric durante el segle XVIII i esdevinguè el Corrent polític hegemònic durante el segle XIX. S'HAN oposat a AQUEST Corrent de pensament Diverses doctrines polítiques al Llarg de la història com ara l'absolutisme i els monarquies plurinacionals durante el segle XVII i XVIII, a els Corrents de pensament individualista -anarquisme- i els ideologies de classe -socialisme, comunisme - durante el segle XIX i XX, i avui en dia els idees defensors de la globalització -cosmopolitisme, capitalisme global, governament mundial.