Esquema tema 2 socials

Fes un esquema sobre els apartats 1, 2, 3 i 4 del tema 2. Incorpora imatges adients.

1)  L'ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA 

1.1) Les causes de la Revolució.

La Revolució francesa va ser un conflicte social i polític, amb diversos períodes de violència, que va convulsionar França i, per extensió de les seves implicacions, a altres nacions d'Europa que enfrontaven a partidaris i opositors del sistema conegut com l'Antic Règim.

1.2) El començament de la Revolució: 1789

La Revolució Francesa es va iniciar amb una revolta de l’aristocràcia. Els privilegiats es van negar a pagar impostos, i van exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals. Els Estats Generals es van obrir el 1789, presidits pel rei i formats pels representants de la noblesa, el clero i el Tercer Estat. Els representants del Tercer Estat van exigir la doble representació, la deliberació conjunta i el vot per persona. Estava en joc la idea de sobirania nacional. Els diputats del Tercer Estat es van erigir en Assemblea Nacional.

1.3) La fi de l'Antic Règim.

Coneixem per Societat Estamental a una societat organitzada en dos grups socials amb grans diferències pel que fa a drets, poder polític i econòmic. Aquesta societat estava dividida en dos estaments o grups, és a dir, el privilegiats i els pringats o, dit amb major propietat i correcció, els no privilegiats. Al primer grup pertanyien  la noblesa i  l´Església i, com podeu imaginar-vos,  posseïen la major part de la riquesa i del poder.  Entre els segons trobàvem a la major part de la població, on destacaven els camperols com a col·lectiu més nombrós ja que l´agricultura era la principal activitat econòmica de l´època. Aquest estament el completava l´artesanat urbà, els comerciants i el baix clero.

2) LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

2.1)  La monarquia constitucional (1789-1792)

La monarquia constitucional francesa constitueix la primera etapa de la Revolució francesa. Es va situar entre la monarquia absoluta del rei Lluís XVI i la Primera República, i va durar del 4 de setembre de de 1791 fins el 21 de setembre de 1792. El 3 de setembre de 1791, a jurar la Constitució, Lluís XVI fa passar a França de monarquia absolutista a monarquia constitucional.
Com símbols nacionals es va escollir l'escarapela tricolor i la bandera tricolor (l'actual s'originaria més tard, en invertir els colors). Aquests símbols es van originar per la unió dels colors de la bandera de París (blau i vermell) i el de la monarquia (blanc).
La monarquia constitucional va acabar el 21 de setembre de 1792 quan l'Assemblea legislativa va proclamar l'abolició de la monarquia, donant pas a la Primera República francesa.

2.2) La República Democràtica (1792-1794)

La República va quedar a les mans dels girondins que formaven part de la Mitjana burgesia i provinents de la Gironda (Bordeus). La Convenció va dur a Terme Judici l'ESPECIFICAR, per taició al rei Lluís XVI i su esposa Mª Antonieta.
La mort del rei va provocar una coalisió de les Monarquies Europees contra la França revolucionària. A la primavera de 1793, la República estava en perill a causa de les revoltes contrarevolucionàries de l'interior del país, sobretot a la Vendée, il 'Invasió per part dels Exèrcits aliats.
El juny de 1793, a els jacobins, que representaven a la petita-Mitjana burgesia, van aconseguir el poder i van aturar i executar el Principals dirigens girondins.
A l'estiu del 1794, a els perills van disminuir ja que els revoltes interiors van ser sufocades i a els exècita francesos és van imposar a la coalisió estrangera. Tot i aixó, gran part de la població és va oposar a la Convenció Jacobina. Aixi, a l'juliol de 1794, Termidor va Fer 1 cop d'Estat, i van ser derrocat i executats Robespierre I ALTRES dirigents jacobins.

2.3) La República Burgesa (1794-1799)

Després del cop d'Estat la burgesia conservadora va tornar a prendre el control de la Revolución.Se va elaborar una nova constitució (1795) que atorgava el poder Directori, restablecóa el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres (el Consell dels Cinc-cents i el Consell dels Ancians) va clausurar i perseguir als jacobins, derrogó la Constitució de 1793 i va anul·lar totes les mesures d'aquell periodo.En 1799 un jove general napoleó Bonaparte amb el suport de la burgesia va protagonitzar un cop d'Estat que va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat 1799-1804.

3) L'IMPERI NAPOLEÒNIC

El 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol i la seva política de govern va consolidar allò que havia aconseguit la revolució burgesa, evitant el retorn de l’absolutisme. Va permetre el retorn dels exiliats que acceptessin el nou ordre i va firmar unconcordat amb l’Església per restablir la pau religiosa. Va dur a terme una reforma administrativa de caràcter centralista amb la creació de la figura dels prefectes.
Es va promulgar un codi civil que racionalitzava i unificava les lleis anteriors i es va reformar la hisenda.
El 1804, Napoleó es va fer coronar emperador.

3.1) Les conquestes napoleòniques

Les tropes de Napoleó van aconseguir conquerir una gran part d'Europa i, el 1811, l'Imperi Napoleonic és trobava en el su apogeu. S'estenia d'Alemanya a Espanya i, excepte Gran Bretanya, gran part d'Europa era sota el control de França.

3.2) La caiguda de Napoleó 

Els exèrcits napoleònics van actuar com a conqueridors, afavorint els interessos materials de França per sobre dels ideals revolucionàris. Això va provocar un fort sentiment nacional contra la Farnça invasora.

Així, els ideals de llibertat difosos pels farncesos es van convertir en el suport ideològic amb el qual el patriotes de nombrosos països es van oposar a la presència francesa.

El 1808 es va dur a terme el primer  aixecament espanyol contra la invasió i la imposició de josep Bonaparte com a rei  d’Espanya, aquest aixecament va marcar le decadència de l’Imperi Napoleònic.

4) RESTAURACIÓ, LIBERALISME I NACIONALISME.

4.1) L'Europa de la Restauració.

eunits en el Congrés de Viena (setembre de 1814 – juny de 1815) a proposta del canceller austríac Metternich, els Estats vencedors de Napoleó van definir els principis sobre els quals s’assentaria l’Europa de la Restauració un cop derrotat l’emperador.

En conjunt, aquests perseguien la definició d’un nou sistema político-ideològic que tendia al retorn a l’Antic Règim, a la restauració de l’absolutisme monàrquic i a la supressió, o almenys al fre, dels excessos revolucionaris que havien caracteritzat el tombant de segle. Fonamentalment, aquests principis serien el legitimisme, el compromís internacional, el sistema de congressos i el dret d’intervenció. El conservadorisme polític del règim de la Restauració es concretaria en la creació d’un mecanisme de garantia del nou equilibri: la Santa Aliança.

4.2) El liberalisme.

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva. Aixó implica que els estructures de govern redueixin su intervenció al Mínim Necessari per a garantir la convivència, seguint la filosofia del laissez faire, laissez passer (en francès: "Deixar fer, Deixar passar").

Promou els llibertats civils, la igualtat jurídica i apella ALS principis republicans. És el Corrent en el qual és fonamenten el lliure mercat i la separació de poders.

4.3) El nacionalisme 

El nacionalisme és un Corrent d'pensament que propugna la va néixer com una de les bases del desarrollo de la Humanitat, Tant en tèrmits polítics com culturals. És plasma com a ideologia política i moviment social ja durante el segle XVII, és consolida amb un corpus teòric durante el segle XVIII i esdevinguè el Corrent polític hegemònic durante el segle XIX. S'HAN oposat a AQUEST Corrent de pensament Diverses doctrines polítiques al Llarg de la història com ara l'absolutisme i els monarquies plurinacionals durante el segle XVII i XVIII, a els Corrents de pensament individualista -anarquisme- i els ideologies de classe -socialisme, comunisme - durante el segle XIX i XX, i avui en dia els idees defensors de la globalització -cosmopolitisme, capitalisme global, governament mundial.