miércoles, 21 de febrero de 2018
Recupera't aviat!
Maria del Mar, estam contents que
estiguis bé i desitjam que la teva recuperació sigui el més ràpid
possible, que aviat siguis amb nosaltres. Una forta abraçada dels companys
de classe!
Futur...
1. Fes una entrada on expliquis el que t'agradaria fer en el teu futur. Penja imatges també que hi facin referència.
A jo el que m'agradaria fer el futur és poder tenir uns estudis, m'agradaria molt poder-me treure una carrera i poder tenir una bona feina i tenir el meu horari i el meu sou. A jo m'agradaria se azafata de terra o be sinó ser infermera o doctora, per ser azafata necessit tres idiomes com a mínim i jo som molt dolenta amb idiomes i ho veig un poc bastant difícil, però si hem pos seria crec que ho puc aconseguir, i m'agradaria molt poder-me treure la carrera de doctora o infermera, però realment encara no sé exactament el que faré.
:::
:::
1. Avui voldria que explicassis alguna cosa que hi hagi o passi al món
que et preocupi molt, en el terreny personal o de la societat mateixa.
Expliques el que et preocupa i per què. Deixa anar la teva imaginació i
ho expliques amb comparacions, metàfores, símils, etc... Penja una
imatge representativa.
Pues un tema que no m'agrada gens sobre la gent o sobre la societat, es que molta gent no volaren el que te sempre vol més del que te i mai es queda conforme del que tengui, l a gent també xerra malament a les esquenes de un altre mai xerren be de alguna persona. També pens que tothom ha de valorar sempre el que te poca gent es queda conforme.
2. Comenta el significat de la frase de la imatge.
El significat de la imatge és que nosaltres sabem que tots els problemes tenen solucions que sempre se resolen els problemes i sempre ens preocupam però nosaltres sabem que s'arreglaran els problemes perquè a na aquesta vida torna a tenir solució.
lunes, 19 de febrero de 2018
Inauguració entrada nova: Paisatges de dilluns
Paisatges de dilluns.
Coneixeu el fenomen natural de l'aurora boreal?
L'aurora polar consisteix en un resplendor que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra.
Aquí tens una paisatge preciós perquè t'alegri aquest dilluns i comencis la setmana amb els ulls alegres.
La penges al teu blog i dius si t'ha agradat o no i per què.
Aquí tens una paisatge preciós perquè t'alegri aquest dilluns i comencis la setmana amb els ulls alegres.
La penges al teu blog i dius si t'ha agradat o no i per què.
Aquesta imatge s'hi m'ha agradat perquè expressa una sensació de tranquil·litat, i no en pots trobar per tot, i per això me ha agradat, és una cosa que m'agradaria molt veure'n una.
Ortografia g/j, tx/ig/ x/ix
1. Fes els exercicis interactius 5, 6 i 7 que trobaràs al següent link:
http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl5/scl53/scl53_05_05.htm
http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl5/scl53/scl53_05_05.htm
miércoles, 14 de febrero de 2018
14 de febrer
Diríem que amor
Diríem que amor és greu esdevenir,
anar desxifrant enmig de silencis,
provar d'escalar els castells més regis
per tal d'aturar enmig de l'encís.
Tot d'una, badar i sentir-se estèril
o saltar muntanyes enormes, distants,
escriure en els arbres missatges profans
i saber-se noble, venturós i dèbil.
És entrar i sortir, sense massa ganes,
en coves pregones a cercar els llums
per tal de saber on regna la pau.
Amor és trobar el blanc en el blau
recórrer una cambra plena d'embalums
per triar, confós, les dolces paraules.
La il·lustració és d`Yun Mi Lee.
1. Explica el significat del poema.
El significat del poema el tema és l'amor el significat que te que l'amor a vegades no fa falta xerrar per adonar-te compte dels sentiments, i a vegades pot ser et fagi dèbil per alguna por que hi tenguis i que a vegades trobaràs coses que no t'esperaves.
2. Què és l'amor per a tu?
L'amor per jo són dues persones que s'estimen mútuament que estan junts per lo bo i per lo dolent.
La guerra del francès
1. Cerca informació sobre la guerra del francès. Parts enfrontades i ideari de cada una. Penja'n imatges.
La Guerra del Francès (també coneguda com Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
La signatura del tractat de Valençay pel qual es restituïa en el tron a Ferran VII, el Desitjat, com a monarca absolut, va ser el començament d'un temps de desil·lusions per tots aquells que, com els diputats reunits a les Corts de Cadis, havien cregut que la lluita contra els francesos era el començament de la Revolució espanyola i també l'inici de la Guerra d'Independència Hispanoamericana.
2. Cerca informació sobre la independència de les colònies americanes. Causes, conseqüències, etc.
Entre 1808 i 1825, Espanya va perdre
la major part de l'imperi colonial d'Amèrica.
L'any 1808 dominava un territori immens que s'estenia des de Califòrnia fins al cap d'Hornos, i des de l'Atlàntic al Pacífic.
L'any 1825, disset anys després, solament li restaven les illes de Cuba i Puerto Rico a l'Atlàntic (i les illes Filipines al Pacífic), que va acabar perdent a la guerra de 1898 contra els Estats Units.
L'any 1808 dominava un territori immens que s'estenia des de Califòrnia fins al cap d'Hornos, i des de l'Atlàntic al Pacífic.
L'any 1825, disset anys després, solament li restaven les illes de Cuba i Puerto Rico a l'Atlàntic (i les illes Filipines al Pacífic), que va acabar perdent a la guerra de 1898 contra els Estats Units.
El procés d'independència es pot
dividir en dues fases:
Entre 1808 i 1814, cal destacar les insurreccions (excepte en el virregnat del Perú) de les Juntes de govern, organitzades al marge de la metròpoli, que són contestades, quan retorna Ferran VII, amb l'enviament de tropes espanyoles, les quals aconsegueixen paralitzar temporalment els triomfs americans.
Entre 1815 i 1824, cal destacar les campanyes militars a gran escala, liderades per militars com José de San Martín, Simón Bolívar, Antonio José Sucre i Agustín de Itúrbide, els quals van dur a terme una sèrie d'ofensives victorioses que en pocs anys van aconseguir d'independitzar gairebé tots els territoris americans.
En menys de dues dècades, la monarquia borbònica va perdre totes les seves colònies a l'Amèrica continental.
Entre 1808 i 1814, cal destacar les insurreccions (excepte en el virregnat del Perú) de les Juntes de govern, organitzades al marge de la metròpoli, que són contestades, quan retorna Ferran VII, amb l'enviament de tropes espanyoles, les quals aconsegueixen paralitzar temporalment els triomfs americans.
Entre 1815 i 1824, cal destacar les campanyes militars a gran escala, liderades per militars com José de San Martín, Simón Bolívar, Antonio José Sucre i Agustín de Itúrbide, els quals van dur a terme una sèrie d'ofensives victorioses que en pocs anys van aconseguir d'independitzar gairebé tots els territoris americans.
En menys de dues dècades, la monarquia borbònica va perdre totes les seves colònies a l'Amèrica continental.
3. Explica qui era Espartero, quin càrrec li varen donar els progressistes i per què va haver de dimitir l'any 1843.
Fill d'un carreter de la Manxa, va adoptar el segon cognom del seu pare (doncs el seu nom complet seria Baldomero Fernández Álvarez Espartero). En esclatar la Guerra de la Independència (1808-14) va abandonar la carrera eclesiàstica i va prendre les armes. Des 1810 va romandre al Cadis assetjat pels francesos, on s'estaven desenvolupant les Corts constituents; allí va realitzar els seus primers estudis militars.
Es va decantar pel suport a la causa d'Isabel II i de la regent Maria Cristina, en virtut de les seves conviccions constitucionals.
Des de llavors va posar el seu prestigi al servei dels seus ideals polítics progressistes. Es va enfrontar al conservadorisme de Maria Cristina fent que aquesta li nomenés president del Consell de Ministres en 1840-41; però, davant la resistència de la regent al programa liberal avançat que defensava, va exigir a aquesta que abdiqués i va fer que les Corts li nomenessin regent a ell mateix (1841-1843).
lunes, 12 de febrero de 2018
El text argumentatiu
1. Explica la diferència entre un text argumentatiu, l'editorial i un article d'opinió. En publiques un de cada i n'expliques detalladament les característiques representatives.
Text argumentatiu: Un text argumentatiu és aquell on predomina l'argumentació i que exposa l'opinió de l'autor sobre un assumpte.
Editorial: Una editorial és una empresa que reprodueix i distribueix text
altres documents (dibuixos, imatges, fulls de música), principalment per tècniques d'impremta o de difusió per suports electrònics.Article d'opinió: Un article d'opinió és un gènere periodístic argumental d'una certa extensió i importància en el qual s'expressen idees, opinions i judicis sobre temes d'actualitat o d'interès humà.
2. Quina és l'estructura habitual dels textos argumentatius?
El text argumentatiu té la funció de convèncer i la seva estructura bàsica consta de tres parts:
- Introducció és la part que situa, enuncia un tema i dóna l'opinió a favor o en contra de l'emissor respecte al tema.
- Motius o arguments, s'exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i d'altres de secundaris o de suport, si és el cas.
- Conclusió, recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra del tema, és la síntesi dels continguts i pot ser només argumental o també retòrica. S'expressa habitualment en l'últim paràgraf.
3. Cerca informació sobre el que és la Carta dels lectors d'un diari i les seves característiques principals. Posa'n un exemple.
La CARTA DEL LECTOR és un gènere textual on el lector es dirigeix a un diari o una revista per comentar, criticar o fer elogis a una matèria o carta publicada en edicions anteriors.
A) Tenir fills o no tenir-ne
La renuncia ética a tener hijos
Para combatir el envejecimiento social, las autoridades chinas apuestan ahora por un aumento de la natalidad, apenas conseguido un estancamiento demográfico. Una vez más, la política se subordina a intereses ajenos al esfuerzo global por reducir las estadísticas de víctimas de todo tipo de problemas (hambre, enfermedades, catástrofes, guerras, accidentes, tortura...). Y eso que ya somos más de 7.000 millones de personas y que en una década nacen más de mil millones. Cifras monstruosas.
Se olvida por completo que los nuevos niños forzados a vivir hacen así de mero medio para fines coyunturales parciales y que ellos mismos también van a ser actores de la vida que no dejarán de engrosar el colectivo de los mayores, si no se mueren jóvenes. Paradójico planteamiento: más viejos contra el envejecimiento. ¿Sabemos cómo serán atendidos dentro de 70 años? ¿Y no podrán antes vivir una terrible guerra, por ejemplo?
Renunciar al hijo es prevenir sufrimientos y agonías. Sin embargo, esto no cabe en los intereses de los políticos ni en los de los padres que nunca han reflexionado sobre las implicaciones éticas de la procreación. Pero los riesgos particulares en cada caso y la dimensión demográfica del sufrimiento forman parte de nuestra responsabilidad como procreadores. Aprovisionamos al verdugo. Entre todos, no solo los chinos.
B) Després dels 16 anys: estudiar o treballar?
Cien mil jóvenes dejan de estudiar para trabajar animados por mejora laboral
OCULTAR PUBLI X
La recuperación que ha experimentado el mercado laboral en los cuatro últimos años ha tenido un efecto llamada entre los más jóvenes, lo que ha provocado que en ese periodo 100.000 menores de 24 años hayan comenzado a trabajar habiendo concluido solo la enseñanza obligatoria.
En la actualidad hay más de medio millón de ocupados menores de 24 años cuya formación no supera la etapa secundaria obligatoria, de los que 100.000 se han ido incorporando al mundo del trabajo desde 2014, la mayoría de ellos (60.000) en 2017.
Según se desprende de los datos de la Encuesta de Población Activa (EPA) consultados por Efe, estos 507.400 trabajadores menores de 24 años que sólo cuentan en su currículo con la segunda etapa de educación secundaria con orientación general (ESO), como máximo, representan a más de la mitad de los 931.700 jóvenes ocupados que hay hoy en día.
De ellos, 286.000 sólo ha terminado la primera etapa de la educación secundaria y 180.000 cuentan con la segunda etapa, aunque no han concluido el nivel escolar.
El nivel de ocupación entre jóvenes que no han terminado sus estudios -al abandonarlos sin concluir la enseñanza secundaria posobligatoria (Bachillerato o FP)- se ha incrementado en los cuatro últimos años, ya que a cierre de 2014 (primer año del que se tienen datos registrados) había 418.300.
De éstos, la mayoría eran hombres (242.400) y el resto mujeres (176.000), si bien su incremento desde 2014 hasta 2017 ha sido bastante equilibrado, sumando cada sexo cerca de 45.000 nuevos ocupados sin haber terminado sus estudios.
El abandono temprano de la educación y la formación se situó en 2017 en el 18,3 por ciento del total de jóvenes estudiantes, lo que supone un descenso del 0,7 puntos respecto al anterior, si bien esta tasa aún se sitúa por encima de la media europea.
Un informe elaborado por la Fundación BBVA y el Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas (IVIE) señala que durante la crisis se mitigó el abandono escolar temprano al verse reducidas las opciones laborales de los más jóvenes, haciendo más atractiva la alternativa de seguir estudiando.
La tasa española de abandono escolar temprano se sitúa aún por encima del objetivo del 15 % recogido en la Estrategia Europa 2020 para España.
Junto a estos datos, el número de jóvenes que no estudian ni trabajan, los llamados "ninis", también ha disminuido en el último año, en 68.100 personas, hasta un total de 1,08 millones de personas.
El descenso ronda las 600.000 personas si se tiene en cuenta el dato máximo, contabilizado en lo más agudo de la crisis a cierre de 2012, cuando 1,66 millones de jóvenes eran catalogados como "ninis", y es además la cifra más baja registrada desde mediados de 2007.
Sólo en el último trimestre del año, el número de "ninis" ha disminuido en 246.500 personas.
Por el contrario, en la actualidad hay 615.600 jóvenes que han logrado compaginar sus estudios con un empleo, los llamados "sisis", tras crecer en 41.500 en el último trimestre del año hasta marcar la mayor cifra desde 2011.
También el paro juvenil se ha reducido, en 400.000 personas desde que alcanzó su cifra máxima en 2012.
Así, actualmente hay 558.200 jóvenes desempleados de 16 a 24 años, después de reducirse en 55.700 personas durante 2017, según los datos de la EPA, que sitúan la tasa de paro juvenil en el 37,46 por ciento, cinco puntos por debajo de la del año anterior.
La tasa de paro juvenil española, que según datos de Eurostat se sitúa en el 36,8 por ciento, duplica a la media europea del 16,1 por ciento y está muy alejada de la de otros países como Alemania, del 6,6 por ciento.
Pese a la recuperación generalizada, aún queda mucho camino por recorrer para mejorar la situación de los más jóvenes, concluye el estudio de la Fundación BBVA y del IVIE, por lo que son necesarias políticas activas para reducir el paro juvenil, en especial el de larga duración entre los menos cualificados.
Mejorar la colaboración entre empresas y universidades y un desarrollo más amplio de la formación profesional dual.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)