Essa sorda i essa sonora

Amb les lletres s i z representem el so de la essa sonora i amb les lletres s, ss, c i ç representem el so de la essa sorda. La essa sonora es pronuncia fent vibrar les cordes vocals (casa, base, zel, zona). La essa sorda es pronuncia sense la vibració de les cordes vocals (caça, bassa, cel, sona). És important distingir aquests sons perquè la mala pronúncia pot ser la causa d’errors ortogràfics.

1. Classifica segons el so de la essa, els mots que hi en negreta a les frases següents i escriu dins els parèntesis la lletra que representa el so en cada cas.

1.   Han caçat una llebre / Han casat la Maria.

2.      Una peça d’or / Això pesa molt.

3.      Això és de zinc / Això és un cinc.

4.      Una noia rosseta / Una roseta vermella.

5.      La caça major / La casa gran.

6.      Una zona verda / Això sona molt bé.

Mots que tenen essa sonora

..............zona................... / .......................sona...................... / ................pesa........................

...............casa.................. / ......................cinc....................... / ..............casat..........................

lletres: ( s ) ( z  )

Mots que tenen  essa sorda

..............caçat................... / .......................peça...................... / ..................zinc......................

...........rosseta...................... / ...................caça.......................... / .................sona.......................

lletres: ( s  ) (ss   )  ( c  )   (  ç )

2.  Subratlla les esses finals que sonoritzen a les frases següents.

1.      Les oques de la granja / Les soques dels arbres.

2.      Els sabres del general / Els arbres del parc.

3.      Les sobres de menjar / Les obres de la carretera.

4.      Els sobres de carta  / Els obrers de la construcció.

5.      Els savis del país / Els avis del poble.

3. Completa el quadre següent omplint els parèntesis amb la lletra corresponent

Fixa’t en la situació dins el mot de la lletra en negreta dels exemples següents,

Una maceta o maça de picar; pesa gaire? –Fa un bon pes; el riu passa a propo de la masia; una zona del districte onzè; això és massa dolç; sembla vençut; forço la situació.

so	situació	lletres
sonor	entre vocals	( ç  )
sonor	en un altre lloc	( s  )
sord	entre vocals	( ç  )  ( ss  )  ( c  )
sord	en un altre lloc	(  s )  ( z  )

4.  Escriu la lletra que correspongui d’acord amb les normes generals estudiades.

1. Escriu s o z el so sonor dels mots següents:

     colze, rosa, mesos, realitzar, zero, pisos, esmorzar, alzina, Teresa, imposar

2. Escriu c, ç o s, ss el so sord dels mots següents:

“nas”: nassos; “tros”: trossejar; “mes”: mesos; “pis”: pisos; “raça”: raçes; “capaces”: capas; “arrossos”: arròs; “ros”: rosos; “rus”: rusa; “feliç”: felicitat; “ja traço”: tu traces; “força”: forçes, forçut.

5. Escriu la lletra que representi el so sord als buits dels mots de les frases següents:

1.      La mestressa de la casa no hi era, en aquells moments.

2.      Se sentia una forta xiscladisa al pati de l’escola.

3.      Aquella gent tenia molta enyorança del seu país.

4.      S’ha tallat l’emissió per problemes de subministrament elèctric.

5.      Hi havia la temenssa que els militars fessin un cop d’estat.

6.      En aquell país no hi havia lliberta d’expreció.

7.      L’alcaldesa va fer tancarels bingos il·legals de la ciutat.

8.      Es va deslliurar de la mili i, per això, va organitzar una festasa.

6. Canvia el nombre dels mots següents: de singular a plural i a la inversa.

1.      enyorances ...............enyorar.......................... ; pedrís ...................pedra................................;

2.      corredisses ..........corradisa................................ ; senyoràs ..........senyora...................;

3.      pallussos ................pallassos............................... ; trencadís ...........trenca......................;

4.      prometença ..............prometa.............................; esperances .....esperança.......................

   7. Forma paraules a partir d’ajuntar alguns dels formants següents:

prefixos: im-, co-, com-, ex-, e-, re-, a-, ad-, di-

infixos: -press-, -gress-, -miss-

sufixos: -or, -ió, -ar (-ionar), -ble (-nable)

Exemple: im-press-or: impressor.

1.      Amb l’infix –press-

......impressor.......................; ............compressor........................; ...................repressio.....................; ..............impressió..........................;

2. Amb l’infix –gress-

..........agressio...................; ...........regessio.........................; ........................................; .........................................;

3. Amb l’infix –miss-

.........emissor....................; .................comissio...................; ...............admissio.........................; .........................................;

8.      D’acord amb les normes generals completa els buits de les frases següents.

1.  Ja has posat benzina al cotxe?

2.      Et presento la Teresa, la promesa d’en Jo.ep.

3.      Cal realitzar una explora.ió a fons de tota la .ona.

4.      El coolèg ha estat condecorat pel president.

5.      S’ha de col·locar el .euro a la paret fins el .sòcol.

6.      Quan començes a treballar? –Comen.o avui mateix.

7.      El pisos són cada cop més cars.

8.      Pasa’m dos terrosos de sucre.

9.      L’agressor fugí corrents després de fer una gran trencadissa.

10.  Tenim l’esperança que aquestes conductes asocials disminueixin.

11.  Avui participarà en el programa d’aquesta emissora una metge.a

12.  Va haver d’omplir molta paperada per demanar la beca.

9. D’acord amb les casos especials i amb les normes generals, omple els buits de les frases següents amb la lletra corresponent.

1.      Per Nadal hi ha moltes zones de trànsit restringit.

2.      S’ha enfonsat un transatlàntic al Pacific.

Normes d’ortografia

Ortografia de la essa sonora
-s- entre vocals	-s-: camisa, lesió, museu, paisatge, països, presagi, rosa…	Paraules amb essa sonora que en singular no duen essa final: anàlisi, crisi, dosi, èmfasi, hipòtesi, oasi, parèntesi, síntesi…Paraules que es pronuncien amb essa sonora: adhesió, decisió, explosió, frase, presagi, presumpte, residu
Derivats de dins, fons i trans	-dins-: endinsar -fons-: enfonsar, enfonsament -trans-: transitar, trànsit
z- a principi de paraula	z-: zebra, zero, zona, zoo…
-z- darrere consonant	Cons+z: donzella, dotzena, esmorzar, pinzell, quinze, senzill…
Hi ha algunes paraules cultes que presenten una –z- entre vocals.	-z-: amazona, trapezi, ozó, topazi…

Ortografia de la essa sonora
A principi de paraula: s, c	s-: sabata, seient, síndria, sucre…	Paraules que es pronuncien amb essa sorda: agressió, comissió, discussió, dissoldre, expressió, impressió, lluïssor…Altres paraules d’ús freqüent que s’escriuen amb ç trencada: alçar, avançar, començar, calçat, confiança, creixença, força, llança…
	c-: ceba, cendra, cendrer, cent, cera, cérvol, cicló, cigonya, cinta, cirera…
Entre vocals: ss, c, ç	-ss-: arrissar, cassola, cuirassa, disfressa, emissora, massís, pallasso, passadís, pissarra, tassa…
	-c-: àcid, facècia, places, recinte…
	–ç-: abraçada, amenaçar, caçar, eriçó, plaça, puça, raça…
A final de paraula: s, ç	-s: arròs, bus, cabàs, dilluns, fals, llapis, massís, tros, vernís, tapís…
	-ç: avanç, avenç, braç, capaç, comerç, descalç, dolç, esforç, estruç, feliç, glaç, març, veloç…

Stop bullying

  1. Cerca informació sobre el bullying i explica el que és exactament.

El bullying és el maltractament físic i / o psicològic deliberat i continuat que rep un nen per part d'un altre o altres, que es comporten amb ell cruelment amb l'objectiu de sotmetre'l i espantar-lo, amb vista a obtenir algun resultat favorable per als assetjadors o simplement a satisfer la necessitat d'agredir i destruir que aquests solen presentar.
El bullying implica una repetició continuada de les burles o les agressions i pot provocar l'exclusió social de la víctima.

  2. Cerca casos reals de persones que n'hagin patit i els seus sentiments, sensacions, estat anímic, seqüeles...

"El meu va començar a primària, quan tenia 7 anys i vaig canviar de col·legi. Jo em comportava normal, com ho havia fet sempre, però un grup de companyes em va prendre mania. Era igual el lloc, ja fos a l'aula, al pati o en els vestidors del col·legi, perquè en tots ells em arraconaven i m'insultaven: que si feia mala olor, que si era lletja, que si no sabia vestir ...

De tantes vegades que m'ho van dir, em va costar molt convèncer-me que no era així, fins i tot fins a un temps després que deixessin de assetjar. Aquest és un dels grans problemes de l'assetjament, i és que costa molt recuperar-se. En el meu cas, he superat les seqüeles més greus, però en ocasions encara em poso nerviosa en recordar tot allò. Per a mi és com una ferida que encara està cicatritzant i que fa una mica de l'tocar-la.a ser decisiu en el meu cas i per això crec que és important que els professors estiguin ben preparats ".

Després dels insults, l'assetjament va passar a ser més físic: em robaven l'esmorzar i van arribar a llançar-me un pupitre. Per exemple, hi va haver un dia en què les meves companyes, després de classe de gimnàstica, van començar a llançar-me paper higiènic mullat. Em vaig amagar en un bany, però elles m'ho van seguir llançant per sobre de la porta. En aquelles ocasions em quedava quieta, no sabia com reaccionar. A més, no m'atrevia a dir-ho a ningú per les seves amenaces: 'Com s'ho diguis a algú, patiràs el doble', em deien. Així que els meus pares no van saber fins que les meves cosines es van explicar.

En el meu cas, vaig aconseguir superar en canviar de col·legi i en coincidir amb una tutora que estava molt involucrada en la lluita contra l'assetjament escolar. Ella ens va parlar obertament del problema i vaig decidir explicar-ho. El fet d'haver tingut una professora sensible  va ser decisiu en el meu cas i per això crec que és important que els professors estiguin ben preparats ".

 3. Què faries si te trobassis davant un cas de bullying? Ho denunciaries? Per què?

Sí a jo hem passes a jo, si ho aniria a denunciar perquè jo crec que és passaria molt malament i de alguna manera se tedria que posar remei

Dona d'aigua

DONA D'AIGUA

Es pentinava, 

entre grans parets rocoses,

la seva llarga cabellera, 

cantant, 

i respirava l'oxigen de la nit.

Havia sortit,

a la superfície,

per sentir la suavitat de l'aire 

i admirar els raigs de la lluna

(que contemplava).

Era una dona d'aigua, 

de fum,

amb bellesa temptadora:

si t'atrapava la seva mirada

et converties en una pedra.

El seu regne eren les profunditats 

de les aigües vidrioses

que brollaven de les fonts ufanes

(gran espectacle aquàtic).

La seva bellesa era un parany,

de fet, 

tota bellesa ho pot ser. 

Les pedres que trobeu vora 

estanys, 

llacs

o salts d'aigua,

són temptacions de qui no va poder 

resistir-se a l'encanteri 

d'una sinuosa dona d'aigua,

de fum.

Antònia Lladonet

1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.

Les dones d'aigua (també dites dones de fum i d'aigua, encantades, aloges, goges o paitides) són éssers de la mitologia catalana, figures femenines que habiten en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis.

Salt d'aigua del Tenes (Sant Miquel del Fai)

L'origen d'aquest mite és anterior a la dominació de Catalunya per l'Imperi Romà i és desconegut en gran mesura, arribant fins a l'actualitat influït per esdeveniments i creences posteriors. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana

2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua.

Temps era temps, quan pels cims del Montnegre galopaven els centaures, faunes i sàtirs, on tenien les seves coves i feien l'amor amb orèades, dríades i nimfes, sota la frondositat dels arbres i vora les fonts i rierols, compartint la divinitat de la muntanya, encara teníem a Sant Iscle un punt per recordar aquell misteri que generació rere generació se'ns ha anat explicant.

A uns 3 Km de la plaça del poble, en direcció nord-oest, camí de Vallgorguina, vorejant un rierol, al sot de can Maresme, però propietat de ca l'Oller, s'hi troba un paratge fins fa pocs anys únic, on l'aigua havia format un gorg i una caverna que,  juntament amb la frondositat del terreny i l'espessa vegetació, li donaven un aspecte esotèric.  En ple dia tan sols algun petit raig de sol aconseguia filtrar-se entre tanta penombra i el lloc esdevenia encisador. Allà es deia que hi vivien les nostres dones d'aigua, les nimfes de bellesa indescriptible que a les nits de clar de lluna rentaven la seva etèria roba, estenent-la sobre l'herba tot cantant suau i dansant subtilment.

També temps era temps en què valents pastors, tenint cura dels ramats, passaven dies i nits per boscúries i valls i sabien de tots els recers de la muntanya. Un d'aquests pastors, jove i fornit, que descansava una nit vora la fresca de la riera, va  despertar de sobte, atret per unes veus dolcíssimes, i embadalit s'hi va anar acostant a poc a poc i sense fer fressa, fins a espiar un espectacle mai vist. Astorat i quiet contemplava la dansa d'unes dones bellíssimes, de cames i peus nus, de llargues cabelleres i embolcallades d'eteris vels que agitaven voluptuosament al compàs d'una música estranya i encisadora.

D'entre totes, se sentí pertorbat per una d'elles, que el descobrí en el seu amagatall, però sense trair-lo va continuar la seva dansa encara més exultant. Aquella nit llarga i curta alhora va neguitejar el pastor, que sols pensava en allò que creia un somni i no deixava de rondar pel mateix indret.

Al següent pleniluni tornà a sentir les harmonioses veus i tornà a veure la causa del seu encís. Cor-robat, sols tenia ulls per a ella. La dona evolucionava apropant-se al galant, fins que, com una alenada, acabaren fugint pel bosc, materialitzant el seu amor.

La goja va esperar un fill que havia de parir com engendrat per mortal, però arribat el moment les nimfes no tenien coneixements per ajudar la seva companya. Cridaven desesperades pel voltant del gorg, quan s'escaigué passar pel camí, sobre la fondalada, una velleta que vivia a can Patiràs, la casa més propera, i que bonament atengué els precs d'aquelles exòtiques dones.

Baixà a la riera i una d'elles tocà l'aigua amb una vareta. El gorg s'obrí per donar pas al seguici. Allà sota tot era llum: com si alhora haguessin sortit el sol, la lluna i tots els estels.

La dona de Can Patiràs va ajudar la jove goja a infantar, i les companyes agraïdes obsequiaren la providencial llevadora omplint-li el davantal amb quelcom que l'encuriosí, ja que precisament li posaren la condició de no mirar-ho fins arribar a casa.

Des de la sortida de l'aigua, sense mullar-se, fins a trobar altra vegada el seu camí, la dona es palpava la faldada preguntant-se mil vegades què hi podia haver. La curiositat va guanyar i el desencís la colpí: era segó. 

 S'ho va prendre com una befa i el llençà d'aquí enllà, perquè a casa en sobrava, i barbotejant seguí el camí indignada. Quan hi va arribar, la família es meravellà del davantal de l'àvia, ja que totes les arruguetes i pleguets on hi quedaren restes de segó, s'havien convertit en or puríssim. Enfollida tornà enrere per collir el que havia llençat i res va trobar-hi. A trompassades baixà a la riera, i es llençà a l'aigua desesperada, on va ésser engolida en càstig a la seva curiositat. Una altra tradició fa acabar la llegenda assegurant que can Patiràs sempre mes va ésser casa de bones anyades.

El jove pastor que va atemptar contra les divinitats boscanes va ésser condemnat a vagarejar per les muntanyes del Montnegre per sempre més; i per sempre més, en les nits de lluna plena, diu que s'escolten els planys tristos del jove enamorat buscant l'estimada, mentre vora el rierol crida la dona ofegada en la seva cobdícia.

Matilde Verdura

3. Explica, estrofa per estrofa, el contingut d'aquest poema.

Estrofa 1: una dona quan és pentinava.

Estrofa 2: quan la dona va sortir a defora a prendre l'aire.

Estrofa 3: era una dona mol guapa.

Estrofa 4: el que li agradava més era l'aigua.

Estrofa 5: una dona molt guapa, i amb una mirada molt guapa.

Estrofa 6: persones que no és van poder resistir.

4. Per què eren perilloses?

Eren perilloses perquè si te agafava la mirada et converties en pedra.

5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?

Són persones que no tenien la temptació de mirar-les

Aquest vent no té pèls a la llengua.

Quan udola fa ta casa seua.

En malparlen portes i persianes.

Pel cel, mitjons, calçotets i calces.

(Josep Porcar / Clotilde Perrin, il.)

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

El tema del poema és el vent

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

Té rima consonant, 4 versos dividits en 1 estrofa i té 31 síl.labes.4. Cerca el significat de les paraules en negreta.

udola: sentir el vent.

malparlen: empra un llenguatge groller.

 5. Opinió personal.

La meva opinió personal és que ha estat un poc mal de entendre però al final ho he entes mas o menys.

Comprensió lectora

 MALEÏT MAL DE CAP

Aquell matí s’aixecà amb un mal de cap estrident que no la deixava pensar. Les ordres al seu cervell arribaven amb retard i això ralentitzava els seus moviments. El primer cap a la cuina, a per un cafè amb llet i una d’aquelles meravelles farmacèutiques que miraculosament fan desaparèixer el dolor.

S’esperà uns minuts amb el cap baix, entre els braços, sobre la taula, mentre suportava lentament el sorollet de la cafetera que s’anà convertit en un piulet agut i penetrant.

Aturà el foc i començà aquell petit ritual de cada matí per poder començar el dia amb força i energia, o almenys això es pensava. Res de menjar, la seva fam, dormilega, encara no havia despertat.

Prengué la tassa i, amb la pastilla a la boca, començà a veure’s el cafè amb llet, que tot d’una es convertí en un riu i la pastilla en la seva barca. A partir d’aquí, a la barca li esperava un viatge emocionant fins arribar a Ítaca.

El viatge l’inicià a la boca d’un túnel, l’esòfag. Poc després caigué en un triangle de les bermudes, on una tempesta, l’estómac, uns trons (el pàncrees) i uns llampecs (el fetge) sacsejaren la barca que quedà destrossada. sense pietat.

Un cop arribada la calma, la barca, molt atrotinada, surà a la deriva cap a ponent (l’intestí prim) però un cop  de vent li canvià el sentit cap a llevant (l’intestí gros). I finalment, només una part fragmentada arribà a Ítaca (l’anus), la resta es quedà per sempre més presa de la mar.

Aixecà el cap, i com per art de màgia, tot restà en calma. El seu mal de cap s’havia esfumat.

                        Carolina Ibac

1. Cerca una imatge que s'adigui amb el contingut d'aquest text.

2. Explica el contingut del text.

Una dona que es va aixecar el matí amb molt de mal al cap, tots els renous que feia era molt forts per el seu cap, es va prendre una pastilla per llevar-li el mal de cap però encara així li seguí fent mal, fins que en un moment se li va anar.

3. Opinió personal.

La meva opinió personal és que aquest text ha estat fàcil de entendre, i bo de llegir.