Recupera't aviat!

Maria del Mar, estam contents que estiguis bé i desitjam que la teva recuperació sigui el més ràpid possible, que aviat siguis amb nosaltres. Una forta abraçada dels companys de classe!

 

Futur...

 1. Fes una entrada on expliquis el que t'agradaria fer en el teu futur. Penja imatges també que hi facin referència. 

A jo el que m'agradaria fer el futur és poder tenir uns estudis, m'agradaria molt poder-me treure una carrera i poder tenir una bona feina i tenir el meu horari i el meu sou. A jo m'agradaria se azafata de terra o be sinó ser infermera o doctora, per ser azafata necessit tres idiomes com a mínim i jo som molt dolenta amb idiomes i ho veig un poc bastant difícil, però si hem pos seria crec que ho puc aconseguir, i m'agradaria molt poder-me treure la carrera de doctora o infermera, però realment encara no sé exactament el que faré.

:::

:::

 

   1. Avui voldria que explicassis alguna cosa que hi hagi o passi al món que et preocupi molt, en el terreny personal o de la societat mateixa. Expliques el que et preocupa i per què. Deixa anar la teva imaginació i ho expliques amb comparacions, metàfores, símils, etc... Penja una imatge representativa.

 Pues un tema que no m'agrada gens sobre la gent o sobre la societat, es que molta gent no volaren el que te sempre vol més del que te i mai es queda conforme del que tengui, l a gent també xerra malament a les esquenes de un altre mai xerren be de alguna persona. També pens que tothom ha de valorar sempre el que te poca gent es queda conforme. 

2. Comenta el significat de la frase de la imatge. 

El significat de la imatge és que nosaltres sabem que tots els problemes tenen solucions que sempre se resolen els problemes i sempre ens preocupam però nosaltres sabem que s'arreglaran els problemes perquè a na aquesta vida torna a tenir solució.

Inauguració entrada nova: Paisatges de dilluns

Paisatges de dilluns.

Coneixeu el fenomen natural de l'aurora boreal?

L'aurora polar consisteix en un resplendor que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra.

Aquí tens una paisatge preciós perquè t'alegri aquest dilluns i comencis la setmana amb els ulls alegres.

La penges al teu blog i dius si t'ha agradat o no i per què. 

 

Aquesta imatge s'hi m'ha agradat perquè expressa una sensació de tranquil·litat, i no en pots trobar per tot, i per això me ha agradat, és una cosa que m'agradaria molt veure'n una.

Ortografia g/j, tx/ig/ x/ix

      

1. Fes els exercicis interactius 5, 6 i 7 que trobaràs al següent link:

http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl5/scl53/scl53_05_05.htm

14 de febrer

 

Diríem que amor

(Joan Josep Roca)

Diríem que amor és greu esdevenir,

anar desxifrant enmig de silencis,

provar d'escalar els castells més regis

per tal d'aturar enmig de l'encís.

Tot d'una, badar i sentir-se estèril

o saltar muntanyes enormes, distants,

escriure en els arbres missatges profans

i saber-se noble, venturós i dèbil.

És entrar i sortir, sense massa ganes,

en coves pregones a cercar els llums

per tal de saber on regna la pau.

Amor és trobar el blanc en el blau

recórrer una cambra plena d'embalums

per triar, confós, les dolces paraules.

La il·lustració és d`Yun Mi Lee.

1. Explica el significat del poema.

El significat del poema el tema és l'amor el significat que te que l'amor a vegades no fa falta xerrar per adonar-te compte dels sentiments, i a vegades pot ser et fagi dèbil per alguna por que hi tenguis i que a vegades trobaràs coses que no t'esperaves.
2. Què és l'amor per a tu?

L'amor per jo són dues persones que s'estimen mútuament que estan junts per lo bo i per lo dolent.

La guerra del francès

  1. Cerca informació sobre la guerra del francès. Parts enfrontades i ideari de cada una. Penja'n imatges.

La Guerra del Francès (també coneguda com Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

 La signatura del tractat de Valençay pel qual es restituïa en el tron a Ferran VII, el Desitjat, com a monarca absolut, va ser el començament d'un temps de desil·lusions per tots aquells que, com els diputats reunits a les Corts de Cadis, havien cregut que la lluita contra els francesos era el començament de la Revolució espanyola i també l'inici de la Guerra d'Independència Hispanoamericana.
     

   2. Cerca informació sobre la independència de les colònies americanes. Causes, conseqüències, etc.

  

Entre 1808 i 1825, Espanya va perdre la major part de l'imperi colonial d'Amèrica.
L'any 1808 dominava un territori immens que s'estenia des de Califòrnia fins al cap d'Hornos, i des de l'Atlàntic al Pacífic.
L'any 1825, disset anys després, solament li restaven les illes de Cuba i Puerto Rico a l'Atlàntic (i les illes Filipines al Pacífic), que va acabar perdent a la guerra de 1898 contra els Estats Units.

 

El procés d'independència es pot dividir en dues fases:
Entre 1808 i 1814, cal destacar les insurreccions (excepte en el virregnat del Perú) de les Juntes de govern, organitzades al marge de la metròpoli, que són contestades, quan retorna Ferran VII, amb l'enviament de tropes espanyoles, les quals aconsegueixen paralitzar temporalment els triomfs americans.
Entre 1815 i 1824, cal destacar les campanyes militars a gran escala, liderades per militars com José de San Martín, Simón Bolívar, Antonio José Sucre i Agustín de Itúrbide, els quals van dur a terme una sèrie d'ofensives victorioses que en pocs anys van aconseguir d'independitzar gairebé tots els territoris americans.
En menys de dues dècades, la monarquia borbònica va perdre totes les seves colònies a l'Amèrica continental.

   3. Explica qui era Espartero, quin càrrec li varen donar els progressistes i per què va haver de dimitir l'any 1843. 

 Fill d'un carreter de la Manxa, va adoptar el segon cognom del seu pare (doncs el seu nom complet seria Baldomero Fernández Álvarez Espartero). En esclatar la Guerra de la Independència (1808-14) va abandonar la carrera eclesiàstica i va prendre les armes. Des 1810 va romandre al Cadis assetjat pels francesos, on s'estaven desenvolupant les Corts constituents; allí va realitzar els seus primers estudis militars.

 Es va decantar pel suport a la causa d'Isabel II i de la regent Maria Cristina, en virtut de les seves conviccions constitucionals.

 Des de llavors va posar el seu prestigi al servei dels seus ideals polítics progressistes. Es va enfrontar al conservadorisme de Maria Cristina fent que aquesta li nomenés president del Consell de Ministres en 1840-41; però, davant la resistència de la regent al programa liberal avançat que defensava, va exigir a aquesta que abdiqués i va fer que les Corts li nomenessin regent a ell mateix (1841-1843).