lunes, 22 de enero de 2018

Les Revolucions

Resultado de imagen de revolució francesa

Punt 5 dossier, tema 2

    1. Fes un esquema de les revolucions als diferents països, amb les dates corresponents i el seu resultat.


 5. LES REVOLUCIONS LIBERALS I NACIONALS.

Es va demostrar en tres grans onades revolucionàries que varen anar esfonsant el sistema de la Restauració configurat al Congrés de Viena.

5.1) Les revolucions del 1820.

Cap al 1820 els militars varen intentar posar fi a l'absolutisme a diversos països.
Només a Grècia, el 1822, es va aconseguir proclamar la independència, després d'una guerra.
La independència les colònies espanyoles de l'Amèrica continental.

5.2) Les revolucions del 1830.

La segona onada revolucioària es va produir a l'Europa central i occidental, entre el 1829 i el 1835.
El suport popular va fer que se substituís l'absolutisme per sistemes polítics constitucionals.
Un liberalisme conservador, en el qual sufragi era censatari i es limitaven les llibertats públiques.
A França, el juliol de 1830, es va enderrocar el monarca absolut Carles X de Borbó i s'hi va proclamar una monarquia liberal amb LLuís Felip d'Orleans.
Bèlgica també va establir un sistema liberal.
A Polònia, el 1832, a la Gran Bretanya s'hi aconseguir una ampliació dels drets polítics .
I, finalment, a Espanya, entre el 1833 i el 1839, s'hi va produir el pas a una sistema liberal.   

5.3) La primavera de els pobles.

La revolució de 1848 va significar, a l'Europa Occidental, l'aparició dels IDEALS DEMOCRÀTICS: sufragi universal, sobirania popular, igualtat social; i també l'aparició dels treballadors com a força política.

Al febrer de 1848, un aixacament popular va posar fi a la monarquia de Lluís Felip i es varen proclamar la república universal.
A l'Europa oriental, la lluita va ser essencialment contra els règims absolutistes i contra la dominació imperial austríca.
Les reformes liberals i molts processos d'independència nacional es consoliden durant la segona mitat del segle XIX


























































La Revolució francesa (dossier)


Resultado de imagen de revolució francesa




1. Cerca informació sobre la Revolució francesa i les seves CAUSES. Detalla quines foren les seves tres etapes amb les teves paraules.

La revolució francesa és un conflicte social i polític amb diversos períodes de violència, que va convulsionar França i per extensió de les seves implicacions, a altres nacions d'Europa que enfrontaven a partidaris i opositors del sistema conegut com l'Antic Règim.

Les seves causes són un règim monàrquic que sucumbiria davant la seva pròpia rigidesa en el context d'un món canviat, una aristocràcia (la noblesa i els cleros) aferrada als seus privilegis feudals, l'auge d'una classe burgesa nascuda segles enrrere que havia assolit un gran poder en el terreny econòmic i que ara començava a propugnar el polític, les classes populars urbanes i de la pagesia empobrits per la pujada de preus, l'expenció de les noves idees il·lustrades i la regressió econòmica i de les crisis agrícoles cícliques.  

Les tres etapes són: ETAPA MONÀRQUICA comprèn des de l'esclat de la revolució (Juny de 1789) fins al 21 de Setembre de 1792, data en què va quedar abolida la monarquia. ETAPA REPUBLICANA etapa que comprèn des del 21 de setembre de 1792 fins al 19 de novembre de 1799, en què Napoleó Bonaparte dóna el cop d'estat del 18 Brumaria i estableix el consolat a profit seu.ETAPA IMPERIAL
Comprèn des del 18 de maig de 1804, en què s'estableix l'imperi, sent proclamat Napoleó emperador pel senat amb el nom de Napoleó I.

     2. Què representà l'Imperi Napoleònic? Com va ser la seva caiguda? Cerca informació i l'expliques amb les teves paraules (no serà vàlid un copiat i aferrat).El Primer Imperi Francès, Conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleonic o Simplement l'Imperi, cobreix el periode de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

La seva caiguada va ser que els exèrcits napoleònics van actuar com a conqueridors,  va desencadenar als territoris ocupats sentiments nacionals contra la França invasora, l’aixecament protagonitzat pels espanyols el 1808 contra la invasió  va marcar la decadència de l’Imperi Napoleònic, el 1814, després de ser vençut a Rússia i a Espanya, Napoleó va abandonar el poder.

    3. Explica els objectius del Congrés de Viena i les mesures que es varen prendre per aconseguir-los.

Els objectius contra viena eren pagament d'indemnitzacions, ocupacions militars dels aliats, reclamacions de govern estrengersi la Ratificació dels acords de Chaumont.


Es va crear una nova organització en defensa de l’Antic Règim: la Santa Aliança. Es tractava d’una coalició entre Rússia, Àustria i Prússia (França s’hi afegiria el 1819) que tenia una finalitat totalment diferent de les aliances estratègiques que havien sorgit del Congrés de Viena.

    4. Quines forces s'oposaven a la Restauració absolutista?

La restauració és el sistema polític que apareix a Europa a l'inici del segle XIX quan, després de la derrota de Napoleó, l'any 1814, les potències europees es reuneixen en el Congrés de Viena i decideixen restaurar l'absolutisme com a sistema polític.

    5.  Defineix en poques paraules en què consisteixen el Liberalisme i el Nacionalisme.


El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals. 



Dièresi (dossier)

Resultado de imagen de dieresi

 Fes els següents 12 exercicis interactius sobre la dièresi


  http://enxaneta.info/activitats/dieresi/6


JA ESTÀ FET.

lunes, 15 de enero de 2018

Exercicis ortogràfics interactius g/j

http://www.mariainmaculada.es/valencia/RECURSOS/G-J.htm

Entra a n'aquesta pàgina i fes els exercicis.

Ja està fet!

Essa sorda i essa sonora



Amb les lletres s i z representem el so de la essa sonora i amb les lletres sssc i ç representem el so de la essa sorda. La essa sonora es pronuncia fent vibrar les cordes vocals (casa, base, zel, zona). La essa sorda es pronuncia sense la vibració de les cordes vocals (caça, bassa, cel, sona). És important distingir aquests sons perquè la mala pronúncia pot ser la causa d’errors ortogràfics.


1. Classifica segons el so de la essa, els mots que hi en negreta a les frases següents i escriu dins els parèntesis la lletra que representa el so en cada cas.

1.   Han caçat una llebre / Han casat la Maria.
2.      Una peça d’or / Això pesa molt.
3.      Això és de zinc / Això és un cinc.
4.      Una noia rosseta / Una roseta vermella.
5.      La caça major / La casa gran.
6.      Una zona verda / Això sona molt bé.

Mots que tenen essa sonora

..............zona................... / .......................sona...................... / ................pesa........................
...............casa.................. / ......................cinc....................... / ..............casat..........................

lletres: ( s ) ( z  )

Mots que tenen  essa sorda

..............caçat................... / .......................peça...................... / ..................zinc......................
...........rosseta...................... / ...................caça.......................... / .................sona.......................

lletres: ( s  ) (ss   )  ( c  )   (  ç )


2.  Subratlla les esses finals que sonoritzen a les frases següents.

1.      Les oques de la granja / Les soques dels arbres.
2.      Els sabres del general / Els arbres del parc.
3.      Les sobres de menjar / Les obres de la carretera.
4.      Els sobres de carta  / Els obrers de la construcció.
5.      Els savis del país / Els avis del poble.


3. Completa el quadre següent omplint els parèntesis amb la lletra corresponent

Fixa’t en la situació dins el mot de la lletra en negreta dels exemples següents,
Una maceta o maça de picar; pesa gaire? –Fa un bon pes; el riu passa a propo de la masia; una zona del districte onzè; això és massa dolç; sembla vençut; forço la situació.

so
situació
lletres
sonor
entre vocals
( ç  )
sonor
en un altre lloc
( s  )
sord
entre vocals
( ç  )  ( ss  )  ( c  )
sord
en un altre lloc
(  s )  ( z  )


4.  Escriu la lletra que correspongui d’acord amb les normes generals estudiades.
1. Escriu s o z el so sonor dels mots següents:
     colze, rosa, mesos, realitzar, zero, pisos, esmorzar, alzina, Teresa, imposar
2. Escriu c, ç o s, ss el so sord dels mots següents:
“nas”: nassos; “tros”: trossejar; “mes”: mesos; “pis”: pisos; “raça”: raçes; “capaces”: capas; “arrossos”: arròs; “ros”: rosos; “rus”: rusa; “feliç”: felicitat; “ja traço”: tu traces; “força”: forçes, forçut.

5. Escriu la lletra que representi el so sord als buits dels mots de les frases següents:

1.      La mestressa de la casa no hi era, en aquells moments.
2.      Se sentia una forta xiscladisa al pati de l’escola.
3.      Aquella gent tenia molta enyorança del seu país.
4.      S’ha tallat l’emissió per problemes de subministrament elèctric.
5.      Hi havia la temenssa que els militars fessin un cop d’estat.
6.      En aquell país no hi havia lliberta d’expreció.
7.      L’alcaldesa va fer tancarels bingos il·legals de la ciutat.
8.      Es va deslliurar de la mili i, per això, va organitzar una festasa.

6. Canvia el nombre dels mots següents: de singular a plural i a la inversa.

1.      enyorances ...............enyorar.......................... ; pedrís ...................pedra................................;
2.      corredisses ..........corradisa................................ ; senyoràs ..........senyora...................;
3.      pallussos ................pallassos............................... ; trencadís ...........trenca......................;
4.      prometença ..............prometa.............................; esperances .....esperança.......................

   7. Forma paraules a partir d’ajuntar alguns dels formants següents:

prefixos: im-, co-, com-, ex-, e-, re-, a-, ad-, di-
infixos: -press-, -gress-, -miss-
sufixos: -or, -ió, -ar (-ionar), -ble (-nable)
Exemple: im-press-or: impressor.

1.      Amb l’infix –press-

......impressor.......................; ............compressor........................; ...................repressio.....................; ..............impressió..........................;

2. Amb l’infix –gress-

..........agressio...................; ...........regessio.........................; ........................................; .........................................;

3. Amb l’infix –miss-

.........emissor....................; .................comissio...................; ...............admissio.........................; .........................................;

8.      D’acord amb les normes generals completa els buits de les frases següents.

1.  Ja has posat benzina al cotxe?
2.      Et presento la Teresa, la promesa d’en Jo.ep.
3.      Cal realitzar una explora.ió a fons de tota la .ona.
4.      El coolèg ha estat condecorat pel president.
5.      S’ha de col·locar el .euro a la paret fins el .sòcol.
6.      Quan començes a treballar? –Comen.o avui mateix.
7.      El pisos són cada cop més cars.
8.      Pasa’m dos terrosos de sucre.
9.      L’agressor fugí corrents després de fer una gran trencadissa.
10.  Tenim l’esperança que aquestes conductes asocials disminueixin.
11.  Avui participarà en el programa d’aquesta emissora una metge.a
12.  Va haver d’omplir molta paperada per demanar la beca.


9. D’acord amb les casos especials i amb les normes generals, omple els buits de les frases següents amb la lletra corresponent.


1.      Per Nadal hi ha moltes zones de trànsit restringit.
2.      S’ha enfonsat un transatlàntic al Pacific.

Normes d’ortografia

Ortografia de la essa sonora
-s- entre vocals-s-: camisa, lesió, museu, paisatge, països, presagi, rosa…Paraules amb essa sonora que en singular no duen essa final: anàlisi, crisi, dosi, èmfasi, hipòtesi, oasi, parèntesi, síntesi…Paraules que es pronuncien amb essa sonora: adhesió, decisió, explosió, frase, presagi, presumpte, residu
Derivats de dins, fons i trans-dins-: endinsar -fons-: enfonsar, enfonsament -trans-: transitar, trànsit
z- a principi de paraulaz-: zebra, zero, zona, zoo…
-z- darrere consonantCons+z: donzella, dotzena, esmorzar, pinzell, quinze, senzill…
Hi ha algunes paraules cultes que presenten una –z- entre vocals.-z-: amazona, trapezi, ozó, topazi…

Ortografia de la essa sonora
A principi de paraula: s, cs-: sabata, seient, síndria, sucre…Paraules que es pronuncien amb essa sorda: agressió, comissió, discussió, dissoldre, expressió, impressió, lluïssor…Altres paraules d’ús freqüent que s’escriuen amb ç trencada: alçar, avançar, començar, calçat, confiança, creixença, força, llança…
c-: ceba, cendra, cendrer, cent, cera, cérvol, cicló, cigonya, cinta, cirera…
Entre vocals: ss, c, ç-ss-: arrissar, cassola, cuirassa, disfressa, emissora, massís, pallasso, passadís, pissarra, tassa…
-c-: àcid, facècia, places, recinte…
ç-: abraçada, amenaçar, caçar, eriçó, plaça, puça, raça…
A final de paraula: s, ç-s: arròs, bus, cabàs, dilluns, fals, llapis, massís, tros, vernís, tapís…
-ç: avanç, avenç, braç, capaç, comerç, descalç, dolç, esforç, estruç, feliç, glaç, març, veloç…