lunes, 19 de marzo de 2018

Reportatge



                    Cerca informació sobre el que és un reportatge. Quina diferència hi ha amb una crònica? Argumenta la teva resposta.

Un reportatge escrit és un gènere periodístic basat en el testimoni directe de fets i situacions que explica amb paraules i des d'una perspectiva actual, històries viscudes per persones i les relaciona amb el seu context. El reportatge televisiu és testimoni d'accions espontànies, que explica històries amb paraules, imatges i sons.

La crònica és una noticia a la qual es fa un comentari personal de l'autor és com una noticia ampliada i comentada i en canvi el reportatge té com a finalitat informativa i xerra de coses investigades.

miércoles, 14 de marzo de 2018

L'Escola mallorquina













 

















  1. Cerca informació sobre l'Escola Mallorquina (època, definició, autors...). Penja imatges que siguin representatives d'aquest corrent.

 
L'Escola mallorquina fou un grup d'illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona. El grup està vinculat amb el Romanticisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme, Modernisme i Noucentisme.
Els escriptors de l'Escola tenen una alternança entre el català i el castellà.
Els autors es diferencien en diverses característiques: conservadors, catòlics, d'ideologia rural i tradicional; regionalistes i nacionalistes mallorquins desvinculats del Principat.
Fins a 1936, el terme l'escola mallorquina té dos sentits:
  1. En sentit ampli, aportació global de Mallorca a la literatura en llengua catalana.
  2. En sentit estricte, grup de poetes d'una tendència poètica d'unes característiques determinades dintre de la literatura catalana-valenciana-balear.
Resultado de imagen de l'escola mallorquina

 
     2. Cerca informació sobre Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Explica quines foren les seves obres representatives i quin gènere literari conreaven. Cerca i penja dos poemes que hagi escrit cada un d'ells i penja imatges representatatives.

 Miquel Costa i Llobera (Pollença, Mallorca; 1854 - Palma; 1922) va ser un poeta i sacerdot espanyol nascut a Pollença el 1854. Fill d'una família de propietaris rurals, orfe de mare als 11 anys, va créixer molt influït per un oncle seu, metge de Pollença, que li va descobrir el paisatge local i l'interès pels clàssics.

 Joan Alcover i Maspons (Mallorca 1854 - 1926) va ser un poeta, assagista i polític espanyol. Va ser deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza i condeixeble de Miquel Costa i Llobera, Antoni Maura i altres autors pertanyents a l'anomenada Escola Mallorquina. En 1909 va ser proclamat Mestre en Gai Saber i el 1919 va obtenir el Premi Fastenrath. El 1951 es va publicar pòstumament un volum de les seves Obres Completes.


Música de poetes DINS UN JARDÍ SENYORIAL (Miquel Costa i Llobera)
Plau-me avançar per un jardí desert
quan creix l'ombra dels arbres gegantina,
vegent sota el ramatge que s'inclina
com lluny blaveja l'horitzó entrobert,
veient muntanyes de contorn incert,
i en la pols d'or amb que la llum declina
daurada vagament qualque ruïna
dins la planura que en la mar es perd ...
Plau-me veure de marbres rodejat
l'estany, on neden sobre l'aigua pura
bells cignes de plomatge immaculat.
I plau-me omplir la quietud obscura
de mon cor, amb la triple majestat
de la història, de l'art i la natura. 
 
 Resultado de imagen de dins un jardi senyorial
 
 
Música de poetes DESOLACIÓ(Joan Alcover)
Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.
Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.
I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.
Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.
 Resultado de imagen de desolacion






Els registres lingüístics

Resultado de imagen de registres



   






1. Cerca informació sobre els registres i fes un resum amb tot el que trobis. Posa exemples.

El registre són les diferents varietats de la llengua que el parlant tria en funció de l'us que fa de la llengua en una situació determinada.

Un registre és tria quan és fa funció en:

La relació entre emissor i receptor
El tema
El canal
La intenció

Hi ha diferents tipus de registres són:

Registres formals: no són espontanis, sinó són preparats

Cientificotècnic: propi dels textos científics i tècnics.

Literari: textos amb molta elaboració lingüística.

Estàndard: s'utilitza en les escoles i als mitjans de comunicació.

Registres Informals: propis del tracte familiar i l'amistat:

Col·loquial: converses quotidianes, poc elaborades.

Vulgar: presenta molts de vulgarismes, són molt incorrectes.

La varietat estàndard
















Resultado de imagen de flors













    1. Cerca informació sobre la varietat estàndard i posa exemples. 

 La varietat estàndard (també anomenada llengua o registre estàndard) és una varietat lingüística de prestigi usada en una comunitat lingüística com a mitjà de comunicació supradialectal i unificat. Pot ser utilitzada en els àmbits oficials i l'administració, l'ensenyament (inclosa l'ensenyament de la llengua a estrangers), els mitjans de comunicació de masses, etc.


Entrada lliure













Resultado de imagen de libre

  Fes una entrada lliure. Ja saps com ha de ser.

Una entrada lliure el que estudiaré en el meu futur:

El que estudiaré en el meu futur és a dir, en el més de setembre començaré amb un grau mitjà de Farmàcia i Parafarmàcia en el institut de La Salle, no és una cosa que m'agradi molt però és una cosa que mas o menys és la que me estiri un poc i després fer un grau superior del mateix o fer alguna altre cosa.

miércoles, 7 de marzo de 2018

Exercicis de puntuació

Feu clic a l'enllaç http://catala-2-eso.blogspot.com.es/2015/04/signes-de-puntuacio.html per a obrir el recurs.

Poesia en veu de dona

  
Me habían dicho que no existía

Me habían dicho que no hablara
Me habían dicho que no era buena
Me habían dicho que no valía
Que el amor no existía
Y que los golpes me los buscaba.
Me habían dicho que no preguntara
Que no soñara
Que no aguantara
Que las mujeres no pensaban
Que mi destino era la casa, la cama y la rabia
Me habían dicho que no podía
Que no debía
Que me quemaría
Que me odiarían
Y yo les creí
Y yo lo permití
Y yo lo cambié.

1. Penja una imatge representativa del poema.
Resultado de imagen de la mujer
2. Tema del poema.
El poema trata sobre la mujer y l'amor.
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
Este poema tiene rima asonante y 17 versos divididos en una estrofa.
4. Cerca el significat de les paraules en negreta.
valía:  Estimación o aprecio que merece una persona por sus cualidades
soñara: Percibir o imaginar cosas que parecen reales, mientras se duerme ayer soñé con una amiga de lainfancia.
quemaría: Hacer arder una cosa o abrasarla con fuego el incendio quemó cien hectáreas de bosque bajo. calcinarincendiar
creí: Considerar o aceptar una cosa como cierta sin tener pruebas irrefutables de ella se cree todo lo que le dicen
 5. Opinió personal.
Mi opinión es un poema sencillo y fácil de entender creo que no eh tenido problema a la hora de entenderlo.