El Petit Príncep

 1. Fes la sinopsi ( És una recopilació de dades dels punts principals d'una obra, per tal de veure'n els aspectes més rellevants. A les sinopsi sigui de llibre o de pel·lícula no s'han de donar detalls del desenllaç, ja que la sinopsi ha de buscar l'interès del lector per l'obra que s'hi explica) de la pel·lícula El Petit Príncep. 

 El narrador és un aviador que, de resultes d'una avaria de motor, ha hagut d'aterrar al desert del Sàhara i ha de mirar de reparar tot sol el seu avió. L'endemà del seu aterratge forçat, una petita veu desperta l'aviador i li demana: «Si us plau... dibuixa'm un be!». És el Petit Príncep. Perplex per aquesta inversemblant aparició, l'aviador comença sentint curiositat per la procedència d'aquesta criatura, però a mesura que el va coneixent ,ben sovint tot fent deduccions arran del seu comportament i de les seues expressions, es desentén de la seua avaria i va creixent envers ell un lligam d'amistat i estima.

Dia rere dia, el Petit Príncep va revelant la seua història a l'aviador, «no gaire més gran que una casa»); el drama dels baobabs i els volcans; l'excepcional naixement d'una rosa orgullosa, presumida i exigent que el fa descobrir l'amor i el dolor i, finalment, l'expedició per explorar altres asteroides a la recerca d'amics fins a arribar a la Terra.
 

El naixement de Venus

1. Observa aquest quadre atentament "El naixement de Venus" de Sandro Botticelli (Renaixement) i a partir de tot això crearàs una història.

1.A. Crea un personatge: 

Qui és aquesta dona? Què nom?

Aquesta dona és nom Ada

      És casada, separada, vídua, soltera? Té fills? És una dona sana?

Esta soltera, no té fills i és una dona molt sana.

És la senyora de la casa? Una criada? L'amant?

És la senyora de la casa.

Què fa? Descansa de la neteja? Espera l'estimat? Pensa?

Aquesta dona el que fa és esperar el seu estimat.

Quin caràcter creus que té? És feliç, està trista?

És trista perquè no troba el seu estimat.

...

1. B. Escriu una història amb la protagonista creada.  Mínim 25 línees.

L'ACTIVITAT CONTINUARÀ...

Aquesta historia comença en que aquesta dona nomenada Ada, era una dona soltera, sense fills. Era la senyora de la casa. Fins que un moment donat de la seva vida, va dir que necessitava un estimat al seu costat, però ella vivia en un poble molt petit, i mai trobava un persona que pogués compartir la vida amb ella. Ada era la persona mes admirable de dins aquest poble tan petit, però ella no se sentia atriguda per cap home.

 Fins que un dia ella anava a fer feina a una petita tenda al poble, i un dia va aparèixer un home per la porta de la seva tenda, aquell home es deia Abel, era un home que tot el poble quan el veien, totes les dones és varen enamorar d'aquell home, Ada quan el va veure va sentir la presencia de que aquell home era el seu estimat i la seva tristor perquè no trobava ningú va canviar totalment, estava molt feliç de haver-lo vist,  au n que a la vegada estava trista perquè mai, estaria amb aquest home, perquè no el tornaria a veure pus mai.

Uns mesos després, Ada va trobar n'Abel per el poble que és passejava i cercava un lloc per poder passar la nit, i Abel va anar a demanar-li a n'Ada, i ella li va dir un lloc per passar la nit. En aquell moment ell és va fixar amb ella i li va dir amem si volia anar a sopar a algun lloc amb ella, i ella clarament va acceptar perquè a n'aquells moments era el que més desitjava, poder compartir la seva vida amb algú (Ada era una dona que estava tota sola en la vida). I varen estar fins a mitja nit junts, Abel va acompanyar a Ada a la seva casa, i en el camí és varen com a agradar un al altre, i reien... Quan varen arribar a casa de l'Ada, Abel li va donar una abraçada i és va anar cap a la seva "barraqueta" que era allà on passaria la nit.

El dia següent varen tornar a quedar, varen estar junts setmanes i setmanes, fins que un dia van decidir viure junts casar-se i compartir tota la vida junts. I varen ser feliços, ells dos junts amb els seus fills i varen crear la seva família i és varen anar a un lloc, on hi havia un poble més gran més animat i més un ambient per crear els seus fills. I varen ser molt feliços.

Refranyer

Aquí teniu una selecció de refranys sobre el temps i la seva fugacitat que hem tret del blog de José Gargallo Gregori, El Refranyer. 

1. Tria els 5 que més t'agradin,  els penges al teu blog amb una imatge adient per a cada un i n'expliques el seu significat.

Tic-tac, tic-tac... avança el temps a gran velocitat (il. Caterina Zandonella)

5 refranys que m'hagin agradat més:

1. El temps perdut mai més torna:  Les coses que no es fan quan era el moment de fer-les, o ja no es fan o ja no són com haurien de ser.

2.  El millor mestre, el temps; la millor ciència, la paciència: Podem aprendre del temps passat i, també i sobretot, de les experiències viscudes en el nostre temps.

 

3.  El temps, les coses aclareix: El transcurs del temps deixa traslluir fets i secrets i acaba contestant a molts interrogants.

 

4.  El temps cura el malalt, però no la medecina:  La naturalesa fa que les ferides es tanquen, les trencadures se solden, les infeccions se superen; els medicaments, només ajuden.

 

5.  El temps a ningú escolta: arriba, passa i no torna:  El temps va passant imperceptiblement en la joventut i acceleradament a la vellesa.

 

Jacint Verdaguer

1. Cerca informació sobre Jacint Verdaguer:
               -Any de naixement i mort: Va néixer 17 de maig de 1845, i va morir 10 de juny de 1902.

               - Resum de la seva vida: Va ser el tercer fill de vuit, dels quals no ha sobreviscut cap. El seu pare era mestre d'obres i la seva mare treballava, a casa, com filadora. La religiositat de la seva mare el va fer ingressar, als deu anys, al Seminari de Vic. Mentre cursava els estudis eclesiàstics, vivia en una casa de camp propera a la ciutat Can tonalitats, on donava classes als nens i ajudava en les feines agrícoles. En 1865 va participar en els Jocs Florals de Barcelona i va obtenir dos guardons. A l'any següent va tornar a guanyar dos premis en els mateixos Jocs Florals.               - Obres més importants ( en penges una imatge i un resum de cada una d'elles): Obra; l'Atlàntida, Barcelona: Jocs Florals, 1877, és un poema de Jacint Verdaguer format per 10 cants, un introducció i 1 conclusio, que narra els peripècies d'Heracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació de la Mar Mediterrani i al final descobriment de les Amèriques.

Resum: Un genovès se salva miraculosament d'un naufragi i comença a parlar amb altres mariners del seu passat. Recorden un vell mite d'Hèracles al Pirineu incendiat, on promet que naixerà una gran ciutat (Barcelona). Posteriorment, de periple per les futures terres catalanes, es troba amb qui li parla de l'Atlàntida, destinada a desaparèixer. Els atlants fugen abans de la desfeta final cap a noves terres. De les seves restes emergeix Grècia i alguns accidents claus del Mediterrani. El genovès, en sentir aquests relats, acaba començant un nou viatge cap a aquelles terres.

T'agradarà conèixer el valors del Petit Príncep

 

 "Antoine de Saint-Exupéry, cèlebre escriptor i aviador francès, autor d''El Petit Príncep'. Aquesta efemèride ha sigut celebrada a les xarxes socials com Twitter, on Saint-Exupéry, nascut en el si d'una família d'aristòcrates de Lió i desaparegut el juliol del 1944 quan pilotava un avió de l'Exèrcit francès, ha sigut 'trending topic' del dia. Per recordar-lo, repassem algunes de les millors frases d''El Petit Príncep', la seva obra més famosa. Trufada d'experiències autobiogràfiques, aquesta novel·la curta és el llibre francès més llegit i més traduït del món. Considerat un llibre per a nens, en realitat tracta temes profunds com el sentit de la vida, la soledat, l'amistat, l'amor i la pèrdua."

FRASES EMBLEMÀTIQUES DEL LLIBRE QUE T'AGRADARAN, LES HAS DE LLEGIR, PENJAR AL TEU BLOG I EXPLICAR-NE EL SIGNIFICAT DE CADA UNA:

1. "Demano perdó als nens per haver dedicat aquest llibre a una persona gran. Tinc una bona excusa: aquesta persona gran és el millor amic que tinc al món. Tinc un altra excusa: aquesta persona gran ho pot entendre tot, fins i tot els llibres per a nens. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a França, on passa gana i fred. I és clar, necessita molt que la consolin. Si amb totes aquestes excuses no n'hi ha prou, vull dedicar aquest llibre al nen que va ser aquesta persona gran. Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin)": Dedicar aquests llibre siguin grans o siguin petites perquè dona alguns exemples de la vida.

2. "Quan un està molt trist són agradables les postes de sol":  Si poden ser agradables, perquè expresen silenci, tranquil·litat, relaxació...

3. "Els homes ja no tenen temps per conèixer res; compren les coses ja fetes als comerciants; però com que no hi ha cap comerciant d'amics, els homes ja no tenen amics": No és que no tenguin amics si no que a vegades et dones conta a la vida de que tothom et riba a fallar i que en el teu costats tens moltes poques persones que estiguin amb tu.

4. "Les paraules són font de malentesos": Per a mi sí, perquè a vegades les persones parlen massa del que saben i realment diuen mentides, perquè mai te has de creure una cosa que no veus (ho així m'ho han ensenyat a mi)

5. "Això que veig aquí només és una escorça. El verdaderament important és invisible":  Per què moltes vegades les coses que volem o les coses que volem veure són invisibles o les coses estimades també o són no sempre podem veure el que volem o desitjam.

6. "Caminant en línia recta, no es pot arribar gaire lluny": No sempre la vida és perfecta, la vida és com un camí que ha vegades et trobaràs pedres (problemes), o en algún moment de la teva vida pot ser hgais de agafar un altre camí, perquè la vida no és perfecte.

7. "Nosaltres, que comprenem la vida, ens burlem dels números": Que sempre volem més del que tenim.

8. "Als grans els agraden les xifres. Quan se'ls parla d'un nou amic, mai pregunten sobre el que és essencial": Quan coneixes una persona, has de sabre de on ve.

9. "S'ha de demanar a cadascú el que està al seu abast": Sempre has de saber amb quina gent amb juntes.

10. "Aquest és el meu secret: només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls": Que la vida no la veus amb els teus ulls si no amb el cor, perquè el cor et fa senti a cada moment de la teva vida les diferents emocions de cada moment.

11. "Si tu em domestiques, llavors tindrem necessitat l'un de l'altre. Per a mi seràs únic al món. Per a tu, jo seré únic al món":  Quan perd alguna persona després pot ser ten arrepentiras

12. "El que fa bonic un desert és que en algun lloc amaga un pou". Que no tot és dolent que sempre i haura una mica de alguna cosa que et agrdarà

13. "No era més que una guineu semblant a cent mil altres. Però jo la vaig fer la meva amiga i ara és única al món".Pot ser una persona comensi que no sigui res a la teva vida i després sigui una persona molt important a la teva vida.

14. "És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important". Sempre has de lluitar per el que vols aconseguir, mai te has de rendir.

15. "És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres. Si aconsegueixes jutjar-te rectament és que ets un verdader savi".  No has de jutjar mai a ningú perquè després pot ser ten arrepentesquis 

El Petit Príncep

Aquí teniu un fragment del llibre El petit príncep. Esper que vos agradi i vos faci meditar. Reflexionar sobre el que és realment important en aquesta vida i adonar-nos de si ho tenim oblidat. Després el podeu incorporar al vostre blog amb un comentari personal com a introducció. Aquest llibre no vos el podeu perdre! També cerca informació sobre el seu autor i sobre el llibre mateix.

Heu de saber que ja hi ha la pel·lícula en dibuixos animats i és molt bona. 

  El Petit Príncep és l'obra més coneguda d'Antoine de Saint-Exupéry. Publicat el 1943 a Nova York, és un conte poètic i filosòfic sota l'aparença d'un conte per a nens.

La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans». Cadascuna d'aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria.

La meva opinió sobre aquest fragment de El Petit Príncep m'ha agradat molt perquè no veim amb els ulls si no que veim amb el cor, siguin com siguem tots soms iguals i tothom te ha de tractar per igual no perquè siguis diferent ja no et poden tractar igual, tothom és igual.

El petit Píncep i la Guineu

El Petit Príncep i la Guineu.

“Hola, bon dia -digué la guineu.

- Qui ets? -digué el petit príncep-; ets força bonica.

- Sóc una guineu -digué la guineu.

- Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist…

- No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.

- Ah! Perdona -va fer el petit príncep.

Però després d’una reflexió, afegí:

- Què vol dir “domesticar”?

- És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir “crear lligams”.

- Crear lligams?

- Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.

(…)

-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. Els teus me’n faran sortir, com una música. I després, mira! veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden a res. Què n’és de trist això. Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat. El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. M’agradarà la remor del vent entre el blat…

La guineu va callar i es quedà mirant el petit príncep llarga estona:

- Si em vols fer el favor… domestica’m! -digué.

- Prou voldria -respongué el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.

- Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les tendes. Però com que de tendes d’amics no n’hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.

- Què s’ha de fer? -digué el petit príncep.

- S’ha de ser molt pacient. Primer t’asseuràs una mica de lluny de mi, sobre l’herba. Jo et miraré de cua d’ull i tu no diràs res. El llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop…

El petit príncep va tornar l’endemà.

- Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç. Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat!! Però si véns a qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor…

És així com el petit príncep domesticà la guineu. Quan fou hora de marxar:

- Tinc ganes de plorar!… -digué la guineu.

- Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués…

- És clar que sí -digué la guineu.

- Però te tocarà plorar!

- I força -digué la guineu.

- Així no hi has guanyat res!

- Sí que hi he guanyat -digué la guineu-, per allò del blat.

(…)

- Adéu -digué.

- Adéu -digué la guineu-. Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.

- És el temps perdut amb alguna cosa el que la fa important. Els homes han oblidat aquesta veritat -digué la guineu-. Però tu no ho oblidis. Et fas responsable per sempre més del que tu has domesticat”.

Antoine de Saint-Exupéry. El Petit Príncep.

 

Joanot Martorell

1. Cerca informació sobre Joanot Martorell. Explica la seva vida i conta aquell aspecte que trobis més particulars. Època a la qual pertanyia? Característiques?

 Fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seva obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
La seua naixença se situa entre el 1413 i el 1415 a la ciutat de València, segons l'historiador Jaume Chiner, en el si del llinatge dels Martorell, una família de la mitjana noblesa originària de Gandia, però establerta a València des de 1400. El seu avi va ser conseller reial i el seu pare, cambrer del rei Martí l'Humà.



2. Comenta la seva gran obra Tirant lo blanc. Penja al teu blog tota la informació que trobis, en fas un resum i copia'n un fragment. Explica les característiques de l'època medieval en aquest fragment i el contingut.

 Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que parla d'un donzell de Bretanya, instruït en les arts de la cavalleria per l'ermità Guillem de Varoïc. Tirant és armat cavaller en el casament del rei d'Anglaterra i venç en els enfrontaments de les festes nupcials. Després de viure l'ambient de la cort reial anglesa, va al Mediterrani acompanyat per Felip, el fill petit del rei de França, i, juntament amb el rei de Sicília surten en defensa de l'illa de Rodes assetjada pels turcs.

Resum: 
 
 Tirant lo Blanc es una de las grandes novelas de la literatura medieval y uno de los títulos que abre el camino de la modernidad literaria en Europa. Para Mario Vargas Llosa, el autor «es el primero de esa estirpe de suplantadores de Dios –Fielding, Balzac, Dickens, Flaubert, Tolstoi, Joyce, Faulkner– que pretenden crear en sus novelas una realidad el más remoto caso de novelista todopoderoso, desinteresado». Escrita por Joanot Martorell, con la colaboración de Martí Joan de Galba, y publicada en 1490, pronto se tradujo al castellano (Tirante el Blanco) y al italiano. En ella se relata cómo Tirant (Tirante), tras permanecer un tiempo en Inglaterra, donde se adiestra como caballero, regresa a Bretaña. Acompañado del hijo del rey de Francia, decide contrarrestar el asedio que sufre la isla de Rodas de los genoveses y del sultán de El Cairo. Tirant vence también a los turcos, que han invadido Constantinopla, domina el norte de África y Persia, se casa con Carmesina, hija del emperador, y es nombrado César del Imperio. Muere cuando regresa a Constantinopla después de una de sus empresas. Martorell plasmaba así el deseo arraigado en todos los pueblos cristianos de su tiempo de liberar Constantinopla del poder de los turcos.

En la obra se alternan los episodios sentimentales con los guerreros, los pasajes narrativos con los doctrinales y reflexivos, y el estilo solemne con el coloquial. Un lugar destacado lo ocupan el humor, la ironía, las escenas jocosas y la desenvoltura, que a veces raya en la lascivia con que se narran los amores de los protagonistas y de otros personajes de la corte. Todo lo que ocurre en ella entra en el terreno de lo verosímil y creíble, lo que llevó a Cervantes a escribir en el Quijote: «Por su estilo, es éste el mejor libro del mundo».
La traducción de J. F. Vidal Jové fue la primera que se publicó en castellano desde 1511.


























 

Barbarismes

Cerca la paraula correcta als següents barbarismes

Despues: després

Puesto: lloc

Semafuru: semàfor

pues/pos: doncs

barco: vaixell

deport: esport

campeonat: campionat 

tenir que: he de

Cantitat: quantitat

Casi: quasi

Barbarismes

      1. Entra a n'aquest link per practicar els barbarismes:

        http://www.mariainmaculada.es/valencia/recursos/barbarismes.htm

La il·lustració

     1. Cerca informació sobre la Il·lustració i els seus pensadors, penja també imatges de cada un d'ells.

És un moviment cultural basat en la raó i en la naturalesa. Té poca originalitat i es recolza en les corrents filosòfiques del s.XVII.

Van col·laborar altres pensadors il·lustrats com Montesquieu, Rosseau i Voltaire, i també 2 pensadors inglesos; John Locke i Isack Newton.

     

   


                2. Escriu amb una frase la idea principal dels il·lustrats.

La idea principal dels il·lustrats és la fe absoluta amb la raó.