Seguim amb els neologismes (dossier tema 6)

1.              Escriu la forma adaptada dels manlleus entre parèntesis en aquestes oracions.

 a) Hem demanat un parell de (sandwichs) per berenar. …………entrepà…………………………

b) Hem de respectar la data de consum preferent dels (yoghourts)……iogurt……………….

c) Si no presentes el (ticket), t’assegur que no entraràs…………tiquet………………………….

d) La gent va mirar interessada el (show) de l’artista…………l'espectacle…………………………….

e) Diu que pateix (stress)…nirvis…………

ACTIVITATS

1.              Escriu la forma adaptada dels manlleus entre parèntesis en aquestes oracions.  a) Hem demanat un parell de (sandwichs) per berenar. ……………entrepa……………………… b) Hem de respectar la data de consum preferent dels (yoghourts)………iogurt……………. c) Si no presentes el (ticket), t’assegur que no entraràs……………tiquet………………………. d) La gent va mirar interessada el (show) de l’artista………………espectacle………………………. e) Diu que pateix (stress)…………………nirvis………………………………………

2.              Escriu, partint dels manlleus de l’anglès corresponents, la forma adaptada per designar els esports següents en català: ·       Baseball: béisbol ·       Basketball: bàsquet ·       Cricket: grillo ·       Hockey: hockey ·       Rugby: rugby ·       Volleyball: balon mano

Neologismes populars

                                                                                                                                 1. Fes un resum del següent text amb les teves pròpies paraules.

Un neologisme és una paraula de nova incorporació a una llengua. Pot haver estat creat per una sola persona o amb l'evolució de la llengua al llarg dels segles, i la seva utilització dependrà de l'acceptació del nou mot entre la comunitat de parlants. Un neologisme pot provenir del manlleu d'una altra llengua o per creació amb els mecanismes de la pròpia llengua, sobretot amb la derivació o composició a partir de paraules comunes. El TERMCAT publica els neologismes acceptats en l'àmbit català al diccionari en línia Neoloteca.

Els neologismes acostumen a aparèixer per a designar un nou objecte o concepte que abans no existia, per humor o broma... encara que també es creen nous mots per a idees ja presents a la llengua per diversos motius: connotació del mot ja existent, influència d'altres llengües, ampliació o restricció en el camp d'aplicació...

David Casellas i Gispert Publicat a Llengua Nacional n. 59 (2007)

Neologismes populars 

Em sabríeu dir què tenen en comú les paraules següents?: cuc, ratolí, furoner-a, finestra, drecera, àncora, inundació, galeta, bombardeig, cavall de Troia, pirata... Doncs, sí, per estrany que pugui semblar, totes són neologismes del camp de la informàtica. I és que avui dia aquest és un dels terrenys on hi ha més innovació terminològica; això sí, mediatitzada per l’anglès o les altres llengües veïnes. De tota manera, com podem veure pels mots precedents, sovint aquests neologismes en lloc de ser paraules formades per derivació o composició són paraules completament populars, usades per aplicació dels recursos estilístics de la metonínimia o la metàfora.

Sens dubte que això s’ha esdevingut perquè la informàtica s’ha anat divulgant d’una manera tan ràpida que terminològicament ha deixat de ser una matèria tècnica per a esdevenir un coneixement absolutament popular, sobretot entre el jovent. Aquest fet ha motivat que els usuaris, espontàniament, hagin anat batejant amb mots populars les accions i estris que han d’anomenar amb més freqüència. En aquests casos el Termcat ha fet bé de mantenir-ne el nom popular, convenientment catalanitzat. Podeu trobar informació referida a tots aquests termes en la pàgina http://www.termcat.cat/neoloteca/index.html.

En algun altre cas, és discutible l’adopció del nom popular, sobretot si això ens distancia de les altres llengües de cultura. És el cas de blog (pàgina web personal, amb informacions o opinions sobre temes diversos, amb una estructura cronològica que s’actualitza regularment), neologisme d’introducció molt recent, per al qual el Termcat proposa la forma popular catalanitzada bloc (i el derivat blocaire), allunyant-se del que fan les altres llengües, mentre que Gabriel Bibiloni (en un article publicat a Llengua Nacional n.53) propugnava l’escriptura blog (i el derivat bloguista).

Centrem-nos ara en alguns d’aquests neologismes populars. A hores d’ara, en el camp de la informàtica, ja tothom té clar a què ens referim quan parlem d’un ratolí, un nom metafòric que ha triomfat i s’ha escampat molt ràpidament. El ratolí clàssic era el ratolí de bola (que funciona mitjançant el moviment d’una esfera), però avui dia també podem parlar d’un ratolí de botó (en forma de botó integrat en el teclat d’un ordinador), d’un ratolí sense cable, d’un ratolí òptic (que funciona mitjançant un sensor òptic) i d’un ratolí tàctil (mitjançant una superfície plana sobre la qual es desplaça el dit).

També tothom sap què és una finestra, però a internet distingim les finestres emergents (que apareixen automàticament a la pantalla i se sobreposen a la finestra activa, en anglès anomenades pop-up) i les finestres latents (que també apareixen automàticament a la pantalla, però que l’usuari veu quan tanca la finestra activa). Segur que tots els usuaris d’internet heu hagut de tancar moltes finestres emergents i latents. I què és un furoner o una furonera? Doncs es tracta d’una persona que té grans coneixements d’informàtica i que desitja posar a prova les seves habilitats en la xarxa, amb l’única pretensió d’augmentar els seus coneixements. En canvi, un pirata és la persona que s’introdueix il·legalment en un sistema de seguretat informàtic amb la voluntat de perjudicar. Els pirates sovint poden introduir en la xarxa diferents tipus de virus, com un cuc, un programa maliciós que es reprodueix i es propaga molt ràpidament, amb la finalitat de fer malbé o destruir els sistemes o fitxers. Un cavall de Troia també és un programa aparentment útil que amaga unes funcions que possibiliten l’accés sense prèvia autorització a un sistema, convertint-lo en vulnerable. Així una de les batalles més conegudes de la Grècia clàssica, ha fet també la seva contribució a la internàutica. I a la bústia electrònica ens hi podem trobar una inundació de correu brossa (missatges enviats massivament sense el permís del destinatari, amb finalitat publicitària) o un bombardeig (quan l’enviament massiu és intencionat).

 Internet també ens permet d’acceptar galetes (fitxers informatius enviats sobre els hàbits i preferències d’un internauta que visita una pàgina web) o de fer una tertúlia (allò que alguns anomenen xat). Ara bé, per poder fer tot això hem de pagar un allotjament (servei en què s’ofereix un lloc web i una connexió) o un hostatge (servei en què s’ofereix un espai per a contenir pàgines web).

D’aquí a un temps potser algú establirà un sistema d’estrelles per a distingir els allotjaments segons els serveis i preus que ofereixen, semblantment al que passa amb els hotels. També podem emprar àncores (etiquetes que vinculen una pàgina web a una altra pàgina web), motxilles (dispositius per a controlar l’accés a un programa), filigranes (senyal invisible inserit a les imatges digitals per a evitar-ne la pirateria)... I de ben segur que la inventiva dels usuaris d’internet no s’aturarà aquí; probablement d’aquí a poc temps podrem augmentar aquesta llista de nou vocabulari internàutic d’arrel popular. Això demostrarà que la llengua encara és prou rica i flexible per a adaptar-se als canvis provocats per l’avenç tecnològic.

Expressió escrita

  1. Fes un escrit sobre el que és per a tu la tolerància. Completa'l amb imatges. No ha de ser un aferrar i copiar. 

La tolerància per a mi és un respecte que han de tenir les persones, molta gent fa el que vol o a vegades quan la gent s'enfada diu moltes coses que a vegades no s'haurien de dir i per això mai s'ha de perdre el respecte entre la gent, perquè la tolerància és la base de tot el respecte.

Dossier tema 8

  1. Cerca informació sobre el que és el Sector Terciari i els seus serveis. T'has de centrar en cercar el sector a la UE, a Espanya i a les Illes Balears.


El sector terciari d'una economia és una de les tres categories industrials d'una economia.

Els serveis es defineixen en la literatura econòmica tradicional com a "béns intangibles", i són el conjunt d'activitats que busquen respondre a una o més necessitats d'un client, i poden ser serveis públics, privats o mixtos. El sector terciari inclou l'oferiment de serveis ja sigui a altres negocis i indústries o als consumidors finals. Aquest sector inclou les activitats de transport, distribució i venda dels béns d'un productor al consumidor, com és el cas de les vendes minoristes i majoristes. També inclou serveis personalitzats com ara l'entreteniment, restaurants, educació, bancs, turisme, els serveis de sanitat, les franquícies, els mitjans de comunicació i les companyies d'assegurances.

  2. Quina és la diferència entre servei públic i servei privat. 

 El servei públic es pot definir com la reconducció d'un sector d'activitats socioeconòmiques a l'òrbita del poder públic o sector públic. El concepte varia entre formes de govern i entre Estats. En alguns casos es pot tractar d'un monopoli artificial del govern o poden estar lligats a monopolis i empreses privades.

El sector privat és la part de l'economia integrada pels agents econòmics que prenen decisions sense interferències formals de l'autoritat política, sense més limitacions que les lleis vigents que regulen les activitats.

Dossier tema 8

    1. Elabora un esquema sobre la classificació dels serveis existents en el sector terciari.


        2. Cerca informació sobre els diferents tipus de comerç (interior, exterior)

El comerç interior és aquell tracte de compravenda de productes i serveis que es realitza dins d'un mateix estat, de les fronteres d'un mateix estat. En funció de les seves dimensions.


El comerç exterior representa l'intercanvi entre un país i un altre, en termes de béns i serveis. amb la finalitat que les nacions involucrades puguin cobrir les seves necessitats de mercat tant externes com internes.

        3. Fes un treball de recerca sobre com són els transports als països desenvolupats i als subdesenvolupats.

Els transports en un país desenvolupat és més segur i amb tecnologies més noves que en un país subdesenvolupats perquè en els països menys desenvolupats quasi no tenen transport amb noves tecnologies, i no ho tenen com els desenvolupats.

        4. Per què una xarxa de transports pot condicionar el desenvolupament econòmic d'un país?

Sí perquè si econòmicament el país va be tendran bones xarxes de transport perquè serà un país desenvolupat, però si no va be econòmicament no coincidira.

        5. Elabora un quadre sobre els tres grans tipus de transport. Indica per on es realitzen, per a què s'utilitzen i quins problemes presenten.

Dossier socials tema 8

  1. Cerca informació sobre els diferents tipus de turistes que pot rebre un país.

Els diferents tipus de turisme que pot rebre un país és depèn de el país que hi vagis, perque si vas a un lloc que hi ha neu pues esquiaràs, a un lloc que hi fasi molta calor, nedaràs i així segons els llocs que hi vagis i tot depèn del que tu et agradi o no.

  2. Quins països reben més turistes? Podries esmentar alguns dels atractius que tenen?

Catalunya, Brasil i Xina
Muntanyes, rius, platges....

  3. Quins successos causats per la natura o per les persones poden frenar el turisme?

Els successos causat per la natura són que no cuiden la natura, embruten les platges.....

  4. El turisme pot tenir efectes positius sobre el medi ambient?

Si, perquè si els turistes que venguessin respectassin la naturalesa alomillor vendrien més vegades, però com que esta molt brut pues decideixen no venir.

  5. Indica quin tipus de turisme podries realitzar...

       -Al balneari de La Toja: nedar, tranquilitat.....

       -A Sierra Nevada: esquiar..

       -A Roma: museus....

       -A Canàries: volcans....

Reflexions

LA ENFERMEDAD DE ESTAR OCUPADO

Hace unos días me encontré con una buena amiga. Me detuve para preguntarle qué tal le iba y saber cómo estaba su familia. Puso los ojos en blanco, miró hacia arriba y en voz baja suspiró: “Estoy muy ocupada… muy ocupada… demasiadas cosas ahora mismo.”

Poco después, le pregunté a otro amigo y le pregunté qué tal estaba. De nuevo, con el mismo tono, la misma respuesta: “Estoy muy ocupado, tengo mucho que hacer.”

Se le notaba cansado, incluso exhausto.

Y no sólo nos pasa a los adultos. Cuando nos mudamos hace diez años, estábamos emocionados por cambiarnos a una ciudad con buenos colegios. Encontramos un buen vecindario con mucha diversidad de gente y muchas familias. Todo estaba bien.

Después de instalarnos, visitamos a uno de nuestros amables vecinos y les preguntamos si nuestras hijas podrían conocerse y jugar juntas. La madre, una persona realmente encantadora, cogió su teléfono y empezó a mirar la agenda. Pasó un rato deslizando la pantalla y al final dijo: “Tiene un hueco de 45 minutos en las próximas dos semanas. El resto del tiempo tiene gimnasia, piano y clases de canto. Está muy ocupada.”

Los hábitos destructivos empiezan pronto, muy pronto.

¿Cómo hemos terminado viviendo así? ¿Por qué nos hacemos esto a nosotros mismos? ¿Por qué se lo hacemos a nuestros hijos? ¿Cuándo se nos olvidó que somos “seres” humanos y no “haceres” humanos?

¿Qué pasó con el mundo en el que los niños se ensuciaban con barro, lo ponían todo perdido y a veces se aburrían? ¿Tenemos que quererlos tanto como para sobrecargarlos de tareas y hacerles sentir tan estresados como nosotros?

¿Qué pasó con el mundo en el que podíamos sentarnos con la gente que más queremos y tener largas conversaciones sobre nosotros mismos, sin prisa por terminar?

¿Cómo hemos creado un mundo en el que tenemos más y más cosas que hacer con menos tiempo libre (en general), menos tiempo para reflexionar, menos tiempo para simplemente… ser?

Sócrates dijo: “Una vida sin examen, no merece ser vivida.”

1. Llegeix aquest text i fes un resum

Aquest text xerra de que tothom sempre està molt ocupat, de que a vegades has de deixar el que t'agradi per fer una altre cosa, no sempre són els adults que estan ocupats, com diu en el text, és varen canviar de casa pensant que seria el millor per a tots que tendrien més temps i la nina no podia quedar perquè tenia gimnasia, piano... i no sempre són els els adults que estan ocupats si no que tothom està ocupat  

2. Escriu-ne la teva opinió personal. 

La meva opinió personal és que aquest text per a mi té raó perquè no sempre són els adults que estan ocupats si no que tothom.

3. Cerca un text sobre un tema que t'interessi i el penges al teu blog amb imatges.

 ELS AMICS DE SEMPRE

D’amics n’hi ha de moltes menes. De bons i de regulars. De divertits i de punyeters. Dels que tendeixen a vampiritzar-te i dels que t’ho donen tot fins i tot quan ja no els queda res. N’hi ha que són constants i n’hi ha que apareixen per les fetes assenyalades. Hi ha amistats bilaterals i hi ha amistat de grup. Hi ha grups d’amics sense amistats bilaterals. Hi ha, finalment, i això també sol ésser en grup, amistats purament circumstancials.

I després, a banda de tota la resta, hi ha el grup d’amics de sempre. En el meu cas, aquest grup té les arrels ben ensorrades als estius compartits durant la infància i l’hem anat nodrint amb anys de rialles, confessions, distanciaments i reconciliacions, abraçades i entrebancs.

Els que tenim un grup d’amics de sempre som uns grans privilegiats. Ho va saber retratar delicadament Jaime Gil de Biedma al poema titulat, amb gran precisió, Amistad a lo largo. Aquell que diu allò tan bonic de “ Pero luego hay momentos felices / para dejarse ser en amistad”. El rellegeixo i penso immediatament en els meus amics de sempre. El poema explica com va néixer l’amistat mentre enceníem paraules. I com després les paraules ja no calien gaire, perquè ja ens reconeixíem sense dir-les.

Així va ser en els anys de joventut, quan pesaven més les rialles que els conflictes, quan el grup pesava molt més que el pes de tots nosaltres sumat. Van passar els anys i han arribat i marxat èxits i fracassos, amors i desamors, marits, mullers, fills, morts.

I nosaltres, diu Gil de Biedma, “ enzarzados en el mundo, sarmentosos de historia acumulada ”, seguim fent-nos companyia, una companyia ara “ frondosa de presencias”. Som nosaltres, penso, mentre llegeixo el poema, amb la nostra història acumulada, curulla de presències.

Arribo al final del poema i faig meu el requeriment del poeta: “ Pero callad. / Quiero deciros algo. / Sólo quiero deciros que estamos todos juntos”. És exactament allò que jo, avui, vull dir als meus amics.

I en dir-la, la frase em cou: perquè no és veritat que hi siguem tots. Però tot i així cal dir-la. Hi som: enzarzados, embardissats, embolicats, embrancats en el món, cadascú en el seu i en el de tots, cadascú amb la seva lluita, amb els seus dolors, amb les seves ferides. I cada vegada hi ha més punxes als esbarzers i les esgarrinxades són més profundes. Però aquesta amistat a lo largo ens salva de moltes coses. Ja ho diu, al final, el poeta: “ Ay, el tiempo! Ya todo se comprende”.

D’amics n’hi ha de moltes menes. De bons i de regulars. De divertits i de punyeters. Dels que tendeixen a vampiritzar-te i dels que t’ho donen tot fins i tot quan ja no els queda res. N’hi ha que són constants i n’hi ha que apareixen per les fetes assenyalades. Hi ha amistats bilaterals i hi ha amistat de grup. Hi ha grups d’amics sense amistats bilaterals. Hi ha, finalment, i això també sol ésser en grup, amistats purament circumstancials.

I després, a banda de tota la resta, hi ha el grup d’amics de sempre. En el meu cas, aquest grup té les arrels ben ensorrades als estius compartits durant la infància i l’hem anat nodrint amb anys de rialles, confessions, distanciaments i reconciliacions, abraçades i entrebancs.

Els que tenim un grup d’amics de sempre som uns grans privilegiats. Ho va saber retratar delicadament Jaime Gil de Biedma al poema titulat, amb gran precisió, Amistad a lo largo. Aquell que diu allò tan bonic de “ Pero luego hay momentos felices / para dejarse ser en amistad”. El rellegeixo i penso immediatament en els meus amics de sempre. El poema explica com va néixer l’amistat mentre enceníem paraules. I com després les paraules ja no calien gaire, perquè ja ens reconeixíem sense dir-les.

Així va ser en els anys de joventut, quan pesaven més les rialles que els conflictes, quan el grup pesava molt més que el pes de tots nosaltres sumat. Van passar els anys i han arribat i marxat èxits i fracassos, amors i desamors, marits, mullers, fills, morts.

I nosaltres, diu Gil de Biedma, “ enzarzados en el mundo, sarmentosos de historia acumulada ”, seguim fent-nos companyia, una companyia ara “ frondosa de presencias”. Som nosaltres, penso, mentre llegeixo el poema, amb la nostra història acumulada, curulla de presències.

Arribo al final del poema i faig meu el requeriment del poeta: “ Pero callad. / Quiero deciros algo. / Sólo quiero deciros que estamos todos juntos”. És exactament allò que jo, avui, vull dir als meus amics.

I en dir-la, la frase em cou: perquè no és veritat que hi siguem tots. Però tot i així cal dir-la. Hi som: enzarzados, embardissats, embolicats, embrancats en el món, cadascú en el seu i en el de tots, cadascú amb la seva lluita, amb els seus dolors, amb les seves ferides. I cada vegada hi ha més punxes als esbarzers i les esgarrinxades són més profundes. Però aquesta amistat a lo largo ens salva de moltes coses. Ja ho diu, al final, el poeta: “ Ay, el tiempo! Ya todo se comprende”.

D’amics n’hi ha de moltes menes. De bons i de regulars. De divertits i de punyeters. Dels que tendeixen a vampiritzar-te i dels que t’ho donen tot fins i tot quan ja no els queda res. N’hi ha que són constants i n’hi ha que apareixen per les fetes assenyalades. Hi ha amistats bilaterals i hi ha amistat de grup. Hi ha grups d’amics sense amistats bilaterals. Hi ha, finalment, i això també sol ésser en grup, amistats purament circumstancials.

I després, a banda de tota la resta, hi ha el grup d’amics de sempre. En el meu cas, aquest grup té les arrels ben ensorrades als estius compartits durant la infància i l’hem anat nodrint amb anys de rialles, confessions, distanciaments i reconciliacions, abraçades i entrebancs.

Els que tenim un grup d’amics de sempre som uns grans privilegiats. Ho va saber retratar delicadament Jaime Gil de Biedma al poema titulat, amb gran precisió, Amistad a lo largo. Aquell que diu allò tan bonic de “ Pero luego hay momentos felices / para dejarse ser en amistad”. El rellegeixo i penso immediatament en els meus amics de sempre. El poema explica com va néixer l’amistat mentre enceníem paraules. I com després les paraules ja no calien gaire, perquè ja ens reconeixíem sense dir-les.

Així va ser en els anys de joventut, quan pesaven més les rialles que els conflictes, quan el grup pesava molt més que el pes de tots nosaltres sumat. Van passar els anys i han arribat i marxat èxits i fracassos, amors i desamors, marits, mullers, fills, morts.

I nosaltres, diu Gil de Biedma, “ enzarzados en el mundo, sarmentosos de historia acumulada ”, seguim fent-nos companyia, una companyia ara “ frondosa de presencias”. Som nosaltres, penso, mentre llegeixo el poema, amb la nostra història acumulada, curulla de presències.

Arribo al final del poema i faig meu el requeriment del poeta: “ Pero callad. / Quiero deciros algo. / Sólo quiero deciros que estamos todos juntos”. És exactament allò que jo, avui, vull dir als meus amics.

I en dir-la, la frase em cou: perquè no és veritat que hi siguem tots. Però tot i així cal dir-la. Hi som: enzarzados, embardissats, embolicats, embrancats en el món, cadascú en el seu i en el de tots, cadascú amb la seva lluita, amb els seus dolors, amb les seves ferides. I cada vegada hi ha més punxes als esbarzers i les esgarrinxades són més profundes. Però aquesta amistat a lo largo ens salva de moltes coses. Ja ho diu, al final, el poeta: “ Ay, el tiempo! Ya todo se comprende”.