lunes, 16 de octubre de 2017

Redacció

Hola, som na Catalina però hem diuen Cata.

Vaig néixer dia 14 de juny de 2001, tenc 16 anys i visc a Campos.
M'agrada molt fer esport vaig fer 9 anys de gimasia ritmica i 7 de bàsquet, actualment juc amb l'equip de bàsquet de Campos, m'agrada molt viatjar pèl mon amb la gent mes estimada. No m'agraden la gent que va per les esquenes de tot.
Som una nina bastant tranquila que pots pics hem pos nirviosa, per no res m'enfad però tenc molta paciensia. Tenc una germana que gran que te 21 anys.
Vaig repetir 3r d'eso i ho vaig passar un poc malament, i per aquestes cuestions vaig perdres certes persones.
També m'agrada molt dormir i sortir de festa amb els amics.

La imagen puede contener: una o varias personas y primer plano     La imagen puede contener: una o varias personas, teléfono, selfie y primer plano

Text

 “La poesía permite que los maestros enseñen a sus alumnos cómo escribir, leer y comprender cualquier texto. La poesía puede dar a los estudiantes una salida sana para dar cabida a sus emociones”, expone Andrew Simmons, profesor de literatura, en una carta abierta publicada en The Atlantic. Lo cierto es que muchos profesores de literatura, al menos los que realmente están comprometidos con lo que hacen, piensan lo mismo que Simmons, pero ninguno ha escrito un ensayo tan claro de los pros y contras, posibilidades y las desventajas, de enseñar poesía en la preparatoria. De esta manera su artículo da voz a los problemas de la enseñanza de poesía, y al mismo tiempo esclarece algo fundamental para el estudiante. La poesía no sólo es poesía, es una herramienta para el mundo.
La poesía preparatoriana sufre de un problema de imagen. Piensen en la escenas de La sociedad de los poetas muertos, jóvenes de mejillas rojizas parados encima de mesas recitando versos, o en imitadores fachosos de Dickinson soñado despiertos en bancas del parque, llenando diarios con patrañas nocivas de panfleto. […] Siempre he rechazado estas malas caracterizaciones nacidas de la ignorancia, las malas películas y la enseñanza poco inspirada”.
Sin embargo, Simmons tampoco llena sus clases de Ezra Pound o T.S. Eliot. No lo hace porque, como él apunta, “ama la poesía”, y la “poesía tiene que convertirse en una idea tardía, un suplemento, y no algo que se estudia por sí mismo”. Esta dicotomía de amar los poemas pero no querer lapidarlos al deconstruirlos textualmente se dirige a algo importante: enseñar poesía es una herramienta para entender otras disciplinas de la academia y de la vida, pero la poesía en sí tiene que ser una experiencia poderosa, individual.
A los estudiantes que no les gusta escribir ensayos les podría gustar la poesía, con su escasez de reglas fijas y su afinidad con el rap. Para estos estudiantes, la poesía podría ser un portal hacia otras formas de escritura. Puede enseñar habilidades que sirven en otros tipos de escritura; por ejemplo la dicción precisa y económica.

Dead Poets Society 2
Fotograma de Dead Poets Society, con Robin Williams

En su trabajo, los poetas no obedecen reglas tradicionales de escritura. La poesía puede enseñar convenciones de escritura y gramática al mostrar lo que pasa cuando los poetas se despojan de ellas o las pervierten para crear un efecto. Dickinson a menudo capitaliza los sustantivos comunes y utiliza guiones en lugar de comas para denotar cambios repentinos de enfoque. […] Cummings, por supuesto, se revela por completo. Usualmente rehúye de las mayúsculas en su poesía proto-mensaje de texto.
Los maestros deben producir amantes de la literatura y también críticos agudos, y formar un balance entre enseñar escritura, gramática y estrategias analíticas y luego también ayudar a estudiantes a ver que la literatura debe ser misteriosa. “La poesía sirve esta función perfectamente”, anota Simmons.
El artículo en su totalidad es una buena exposición del papel de la literatura en las escuelas de este siglo. Pero también tiene un valioso enfoque hacia la importancia de que la poesía no debe ser algo “que se resuelve” en clase. Debe ser algo que sólo sigue generando efectos en la mente de quien la leído y la amado, como él.

1. Llegeix aquest text i fes-ne un resum.

Aquest text en parla de la poesia, per aprendre coses de la poesia, com un persona no li pot agradar llegir però si agradar-li el que està llegint o el contrari. Dead poets societv parla dels professors han de produir que els hi agradi la literatura.

2. Quina és la teva conclusió final de tot el que has llegit?

La poesia és molt interesant per aprendre coses noves, no vol dir que t'agrada llegir però pot agradar-me el que estic llegint.



miércoles, 11 de octubre de 2017

Els diftongs



Diftongs:

        Poden ser decreixents (es diu així perquè decreix el to de veu: Aire): VOCAL  + I  U (AI, EI, II, OI, UI, AU, EU, IU, OU, UU) VOCAL FORTA+ VOCAL DÈBIL O SEMIVOCAL (AIRE)

                           creixents (es diu així perquè creix el to de veu iODE): I  U + VOCAL(QUA, QÜE, QÜI, QUO, GUA, GÜE, GÜI, GUO) (QUATRE)

                                          I + VOCAL (IODE)

                                          I U ENTRE VOCALS (NOIA)

               *Quan hi ha diftong les dues vocals es comptabilitzen en una mateixa síl·laba.



           Hiats: (Personalment, sempre he vist els hiats com a EXCEPCIONS dels diftongs creixents)


      Els hiats apareixen quan tenim dues vocals en contacte, però pertanyen a síl·labes diferents.

              -Quan entren en contacte dues vocals fortes: te-a-tre

              -Consonant + i+a/e/o (Ma-ri-a)

              -Consonant +u+a/e/o (cu-a)

              -Un accent o una dièresi marquen la no formació de diftong, per tant: HIAT: pa-ï-sos


            1. Escriu deu exemples de diftong creixent, deu exemples de diftong decreixent i deu de hiat.

Creixents:  quadre, aigua, quota, aqüifer, pasqües, quatre, paraiguot, pingüí, paraigÜes, llengua.

Decreixents:  boira, novia, moure, peu, maurici, cuina, boina, feina, aire, coure.

Hiats:  actuació, viatge, aeròbic, actuació, condició, València, sèries.


Comprenssió lectora

MATANT EL TEMPS
I tot d’una, va fer xisclar els dits i el món s’aturà. Amb el moviment congelat i l’esdevenir petrificat, va quedar tota sola davant d’aquell parèntesi atemporal. Va respirar alleugerida i posà la seva ment en blanc. Era un “prou” necessari on cercar una calma escorredissa i juganera. El cansament havia posat punt i final al turment. I la tempesta havia quedat en un quadre penjat a la paret.
No hi havia perill. Tot estava bloquejat i embussat i l’aigua tèrbola ja no corria ni amunt ni avall. Aquell era el seu moment, només d’ella. Ja no avançava ni tampoc anava enrere.
Quieta i d’en peus amb la mirada a un horitzó de pedra, pensà:
- On collons anem?
- Enlloc.- Es respongué.
Només anem matant el temps lentament, fins que ell ens mata a nosaltres.

  

1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès?

El tema de aquest text és el temps, i com passa el temps de ràpid, que no és pot acabar de explicar massa bé, que te fa sentir estrany a tu mateix i que passi com passi el temps només acabaràs de una manera, no hi ha més maneres de acabar el temps...

D'aquest text me ha sorprès es que ensenyen a que el temps sa acaba de una sola manera i tothom acaba el temps com tothom...


Cues d'estels

Quin és el millor moment del dia per a tu? Matí, migdia, horabaixa o nit?  Justifica la teva resposta i penja una imatge adient amb el moment del dia que més t'agradi, també un poema.

El meu és el moment del descans, de gaudir de la família i de la comunicació amb aquesta... En definitiva, el moment de descansar.

El millor moment del dia per a mi és la nit, perquè és el moment del dia en el que estic tranquil.la, on teòricament no tenc res a fer de l'escola ni res i es el moment de descansar, escoltar música...

Resultado de imagen de noche         

NIT

El dia fosqueja, la nit es vesteix
per sortir a escena mentre el sol fineix.
Blauet, rosa nivi ara són de pas,
gris i negre arriben amb tocs xarolats.
Les lluents estrelles guaiten l’últim raig,
quan aquest es fongui sortiran al ras.


                                
  CUES D'ESTELS 
Cues d'estels  que baixen fent uns tels  que creixen com els pèls  que naixen com arrels  del nostre cos.  Així com flors. 
Cues d'estels.  S'ajunten els espais. 

                 Ovidi Montllor
                                                                     
LLUNA ESTIMADA 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna coqueta:  algú que et faci d'acompanyant,  que et digui coses a cau d'orella  i et prengui el rostre en les seves mans. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna bonica:  vols que m'arribin els teus perfums  i amb els teus ulls plens de melangia  vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què et passa, lluna estimada:  el teu cor es va enamorar de mi  pro tu ets al cel i jo estic en terra  i no veus camins que ens puguin unir.  Però, oh!  no et desesperis, pàl.lida lluna,  jo sé un camí que podràs seguir:  va fins la vall, entre les muntanyes,  i ajeu-te al riu que ell et durà aquí. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi.                            Pau Riba  

M'ESTIM LA NIT 
Demà no tinc feina  i tal vegada em desperti tard.  M'estim la nit,  perquè sé que tothom dorm  i que el carrer baixa buit de silenci.  M'estim la nit,  perquè de dia no es veuen les estrelles  ni se sent el soroll dels camions del fems.  M'estim la nit,  perquè la nit és somni,  i el somni és...  és un llac d'aigües cristal•lines  on els cignes marxen cap al sol  i els xiprers siulen tranquils  vora una tomba oblidada.  M'estim la nit,  perquè la nit pot ser dia.                              Pau Riba



lunes, 9 de octubre de 2017

Paisatges



  1. Cerca deu imatges espectaculars sobre paisatges, les penges i les descrius. Explica també per què t'agraden tant.

Paisatge 1: Aquest paisatge de la mar m'agraden molt, ja què expresen tranquilitat, silenci i jo som una nina molt tranquila.


Resultado de imagen de paisatge de la mar



Paisatge 2: El paisatge en el cel, amb la posta de sol, m'agrada molt, de petita sempre me ha agradat mirar la posta de sol perquè sempre eh trobat que és un paisatge molt guapo.


Resultado de imagen de paisatge del cel


Paisatge 3: m'agrada molt veure la neu ja que només hi he anat 1 pic en la meva vida, i sempre me ha agrdat viatjar per la neu i veure-la.

Resultado de imagen de paisatge de la molina

Paisatge 4: Aquesta imatge m'agrada perquè, m'agrada veure dofíns, per a mi és un animal tranquil.

Resultado de imagen de imatges espectaculars

Paisatge 5: Aquesta imatge expresa la meva afició, el que m'agrada a mi, el bàsquet és una desconecció totalment de la vida en la cual me oblit de tot i no pens en res més.

Resultado de imagen de fotos  espectaculares basquet

Paisatge 6: La imatge expressa tranquil, després de un dia de pluja, surt l'arcoiris i "obri" toto el dia, i m'agrada bastant.

Resultado de imagen de fotos  arcoiris espectaculares

Paisatge 7: El paisatge següent m'agrada molt, perquè m'agrada molt bussejar davall l'aigua i veure el fons de la mar, aún que a vegades hem fa por veure segons quines coses.

Resultado de imagen de fons del mar

Paisatge 8: El paisatge m'agrada molt perquè sempre hem duien de exurció per a la muntanya, i sempre expressava com una tranquilitat i silenci.

Resultado de imagen de paisatges muntanya

Paisatge 9: Aquesta imatge és que hem agraden molt els cavalls però de fet hem fan por, no m'agraden massa, però m'agrada vorer-ho.

Resultado de imagen de cavalls

Paisatge 10: m'agrada molt veure ploure però no m'agrada que plogui amb exesiu, hem porta tranquilitat la pluja.

Resultado de imagen de paisatges espectaculars de lluvia