Quin és el millor moment del dia per a tu? Matí, migdia, horabaixa o nit? Justifica la teva resposta i penja una imatge adient amb el moment del dia que més t'agradi, també un poema.
El meu és el moment del descans, de gaudir de la família i de la comunicació amb aquesta... En definitiva, el moment de descansar.
El millor moment del dia per a mi és la nit, perquè és el moment del dia en el que estic tranquil.la, on teòricament no tenc res a fer de l'escola ni res i es el moment de descansar, escoltar música...
NIT
El dia fosqueja, la nit es vesteix
per sortir a escena mentre el sol fineix.
per sortir a escena mentre el sol fineix.
Blauet, rosa nivi ara són de pas,
gris i negre arriben amb tocs xarolats.
gris i negre arriben amb tocs xarolats.
Les lluents estrelles guaiten l’últim raig,
quan aquest es fongui sortiran al ras.
quan aquest es fongui sortiran al ras.
CUES D'ESTELS
Cues d'estels que baixen fent uns tels que creixen com els pèls que naixen com arrels del nostre cos. Així com flors.
Cues d'estels. S'ajunten els espais.
Ovidi Montllor
LLUNA ESTIMADA
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna coqueta: algú que et faci d'acompanyant, que et digui coses a cau d'orella i et prengui el rostre en les seves mans.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna bonica: vols que m'arribin els teus perfums i amb els teus ulls plens de melangia vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què et passa, lluna estimada: el teu cor es va enamorar de mi pro tu ets al cel i jo estic en terra i no veus camins que ens puguin unir. Però, oh! no et desesperis, pàl.lida lluna, jo sé un camí que podràs seguir: va fins la vall, entre les muntanyes, i ajeu-te al riu que ell et durà aquí.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi. Pau Riba
M'ESTIM LA NIT
Demà no tinc feina i tal vegada em desperti tard. M'estim la nit, perquè sé que tothom dorm i que el carrer baixa buit de silenci. M'estim la nit, perquè de dia no es veuen les estrelles ni se sent el soroll dels camions del fems. M'estim la nit, perquè la nit és somni, i el somni és... és un llac d'aigües cristal•lines on els cignes marxen cap al sol i els xiprers siulen tranquils vora una tomba oblidada. M'estim la nit, perquè la nit pot ser dia. Pau Riba
Cues d'estels que baixen fent uns tels que creixen com els pèls que naixen com arrels del nostre cos. Així com flors.
Cues d'estels. S'ajunten els espais.
Ovidi Montllor
LLUNA ESTIMADA
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna coqueta: algú que et faci d'acompanyant, que et digui coses a cau d'orella i et prengui el rostre en les seves mans.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna bonica: vols que m'arribin els teus perfums i amb els teus ulls plens de melangia vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què et passa, lluna estimada: el teu cor es va enamorar de mi pro tu ets al cel i jo estic en terra i no veus camins que ens puguin unir. Però, oh! no et desesperis, pàl.lida lluna, jo sé un camí que podràs seguir: va fins la vall, entre les muntanyes, i ajeu-te al riu que ell et durà aquí.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi. Pau Riba
M'ESTIM LA NIT
Demà no tinc feina i tal vegada em desperti tard. M'estim la nit, perquè sé que tothom dorm i que el carrer baixa buit de silenci. M'estim la nit, perquè de dia no es veuen les estrelles ni se sent el soroll dels camions del fems. M'estim la nit, perquè la nit és somni, i el somni és... és un llac d'aigües cristal•lines on els cignes marxen cap al sol i els xiprers siulen tranquils vora una tomba oblidada. M'estim la nit, perquè la nit pot ser dia. Pau Riba
No hay comentarios:
Publicar un comentario