MATANT EL TEMPS
I tot d’una, va fer xisclar els dits i el món s’aturà. Amb el moviment congelat i l’esdevenir petrificat, va quedar tota sola davant d’aquell parèntesi atemporal. Va respirar alleugerida i posà la seva ment en blanc. Era un “prou” necessari on cercar una calma escorredissa i juganera. El cansament havia posat punt i final al turment. I la tempesta havia quedat en un quadre penjat a la paret.
No hi havia perill. Tot estava bloquejat i embussat i l’aigua tèrbola ja no corria ni amunt ni avall. Aquell era el seu moment, només d’ella. Ja no avançava ni tampoc anava enrere.
Quieta i d’en peus amb la mirada a un horitzó de pedra, pensà:
- On collons anem?
- Enlloc.- Es respongué.
- Enlloc.- Es respongué.
Només anem matant el temps lentament, fins que ell ens mata a nosaltres.
1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès?
El tema de aquest text és el temps, i com passa el temps de ràpid, que no és pot acabar de explicar massa bé, que te fa sentir estrany a tu mateix i que passi com passi el temps només acabaràs de una manera, no hi ha més maneres de acabar el temps...
D'aquest text me ha sorprès es que ensenyen a que el temps sa acaba de una sola manera i tothom acaba el temps com tothom...
No hay comentarios:
Publicar un comentario